“Tratar
la Salud Mental como un tema meramente médico y no político sería una actitud
elitista (…)”. Augusto Boal.
Augusto
Boal, creador del Teatre de l’Oprimit, va dictaminar aquestes paraules en
relació a la feina feta dins del seu CTO a Rio de Janeiro, quan van decidir
portar el Teatre de l’Oprimit al camp de la Salut Mental i, són aquestes
paraules les que s’ha tingut present el Forn de Teatre Pa’tothom durant la V
Trobada Internacional de Teatre i Educació, que es va dedicar exclusivament a
la Salut Mental, sent aquest el seu subtítol.
Amb la
IV Trobada, Pa’tothom va reafirmar el paper tant important que tenen el teatre
social i el Teatre de l’Oprimit a Llatinoamèrica i que des d’Europa s’està
recolzant. Les Trobades tenen el seu origen a l'any 2004, a partir del projecte
europeu Drama Way, en el qual va participar Pa’tothom i que es centrava en
treballar tècniques de teatre participatiu per
tal d'evitar l'exclusió social dels joves. Es
van fer les altres edicions als anys 2005, 2007 i 2008, amb l’objectiu
principal de difondre la metodologia del Teatre de
l'Oprimit (TO), aplicant-t’ho a diverses realitats, i que a Europa ha
estat la tècnica de Teatre Social que compta amb més practicants.
Però amb
la V Trobada, l’entitat comença un nou camí perquè ha fet canvis en la seva
estructura interna, tot mantenint l’esperit militant i activista respecte al TO
que tant la caracteritza i que s’ha vist totalment reforçat en aquesta última
edició, degut a la inesperada mort d’Augusto Boal, fet que es va tenir present
durant tot l’esdeveniment. Augusto Boal va trepitjar per primer cop terres
catalanes de la mà de Ricard Salvat, que el va convidar al Festival Internacional
de Teatre de Sitges perquè presentés A barraca, la companyia portuguesa que
dirigia en aquells moments Boal en el seu exili a Lisboa. Salvat un any després
el va tornar a convidar al Festival i també a fer una conferència a l’Escola d'Estudis Artístics de L'Hospitalet de
Llobregat, que dirigía Salvat,
continuadora de l’EADAG. Però malgrat aquestes visites de Boal
en els anys de la Transició, no va ser fins als anys 90 que la metodologia
boaliana no es va començar a implantar entre els professionals de l’educació social
que usaven el teatre com a eina d’intervenció, i que no ha estat fins a l’any 2009, que la
seva filosofia s’ha vist al cent per cent arrelada a una ciutat tan solidària
com és Barcelona.
Pa’tothom va pensar en un primer moment fer una
Trobada per parlar del present i del futur del TO, però es va decidir dedicar
la trobada a un camp tant desconegut pel gran públic com és el de la Salut Mental
i, finalment, posant-se d’acord amb l’entitat Pallapupas es va fer coincidir les
activitats d’aquest grup amb les jornades, aconseguint així millorar el bon
lligam col·laboratiu que existeix entre les dues associacions des de fa 4 anys,
sent les alumnes de l’escola els més beneficiats. Pallapupas, fundada a l’any 1999, s’ha consolidat com a
una entitat molt reconeguda en tot l’Estat per treballar amb el Clown d’hospital,
també anomenat Clown Social; alhora, que porta un projecte de teatre social a
hospitals i residències d’avis. Un camí s’obria cap a una V Trobada que
tornava a reunir persones de tot el món: l’entitat comptava de nou amb el
suport de la ITOO (Internacional Theatre of Opressed Organisation,), a més el
recolzament de Pallapupas i d’altres organismes com per exemple, Artibarri o
Almazen, que hi van col·laborar.
Per
tant, en aquesta V Trobada, celebrada del 15 al 17 d’octubre de 2009, Pa’tothom
dóna un pas més enllà: tal i com expressen els seus fundadors, la Trobada
pretén ésser un espai formatiu sobre intervenció teatral en l’àmbit de la Salut
Mental, és a dir, l’entitat vol fer una mirada sobre diferents treballs
artístics-teatrals que es realitzen arreu del món sobre el ample ventall de les
patologies mentals que avui dia afecten a un gran percentatge de la població.
En aquesta Trobada, Pa’tothom ens regala una monografia amb nous mètodes de
teatre social i TO sobre un tema que resulta invisible, al qual pot semblar
políticament incorrecte dedicar- li una trobada com aquesta, ja que s’està
tractant un tema molt delicat.
Sobre
totes aquestes reflexions i pensaments al voltant de la Salut Mental, en va
parlar Juan Miguel Portal, com a membre de l’equip de Pa’tothom, a la
inauguració de l’esdeveniment, deixant
constància que els propers dies el que es faria és aprendre amb tota humilitat.
En Jordi Forcadas, fundador de Pa’tothom, va moderar la sessió celebrada al
CCCB i que va comptar amb la presència de Lourdes Duñó, psiquiatra
infanto-juvenil de l’Institut d’atenció psiquiàtrica i addiccions (IAPS-IMAS)
de l’Hospital del Mar de Barcelona i amb l’actriu Angie Rosales, presidenta de
Pallapupas- Pallassos d’Hospital, que va parlar de l‘experiència de la seva
entitat dins de la Salut Mental.
Quant
als objectius de la V Trobada, l’entitat expressa molt especialment el seu
desig de que es puguin debatre diferents visions i inquietuds sobre la Salut
Mental, des del repte d’abordar i aprofundir en els problemes de salut psíquica
que pateixen moltes persones dins la nostra societat del benestar, és a dir, es
pretén analitzar quines són les causes d’aquest fet: si provenen de l’individu
o de la societat mateixa. Juan Miguel Portal fa extensiu l’anàlisi de la Salut
Mental a la nostra societat: “La sociedad, y ahora más a raíz de la crisis económica,
ha propiciado una psicosis de inseguridad y de imprevisibles consecuencias que
podrían llegar a ser catastróficas sino se encuentran soluciones adecuadas.
Esta situación está creando histerias colectivas que agravan aún más el
problema real y que encuentran su caldo de cultivo en la situación informativa
que desde los grupos de presión se viene ejerciendo.” La inauguració de l’acte
s’iniciava tenint tot això molt present.
Pa’tothom
va articular l’oferta formativa d’aquesta Trobada a partir de sis tallers
principals, que aplegaven diversos mètodes d’intervenció teatral dins del camp
psiquiàtric i que es fan dins i fora de l’Estat Espanyol. Els tallers van ésser
els següents:
En un
primer lloc, es va emprendre la senda amb un taller de només 3 hores titulat
“Del dibuix a la interpretació” i impartit per Mariagiovanna Rosati Hansen,
directora de la Accademia Teatrale Europea di Roma, on desenvolupa el seu
mètode de dramateràpia Hansen. Durant aquest taller, es van fer els exercicis
que desenvolupen amb els malalts mentals dins del Teatro Integrato de Roma.
En un
segon lloc, Alberto Celdrán i Anna Lloret, fundadors de “Locos por el Teatro”
d’Alacant, ens van oferir un taller de 8 hores, amb el qual sota el títol de
“Crear des de la bogeria”, ens van apropar el treball creatiu que fan dins de
la seva companyia que existeix des de 1999, i que està formada per actors amb
alguna malaltia mental i per actors compromesos socialment amb aquesta
problemàtica.
D’altra
banda, amb tres tallers d’una durada de 8 hores cadascun, es va presentar de
nou en una Trobada, el corrent del teatre d'intervenció social més conegut a
Europa, que com hem dit és el TO. I en aquesta ocasió, Pa’tothom va comptar amb
la presència de tres figures del treball boalià que desenvolupen la seva feina
molt especialment en el continent americà: Héctor Aristizabal, Brent Blair i
Geo Britto.
Héctor Aristizabal
és fundador i director artístic de “Imaginaction” amb seu a Los Angeles, on es
va exiliar fugint de la situació sociopolítica de Colòmbia. En el seu taller,
sota el títol “Introducció a l’ús del Teatre de l’Oprimit a la Salut Mental.
L’ofici de tancar les ferides”, va compartir de manera vivencial les seves
experiències, com a terapeuta i practicant de la metodologia boaliana en
comunitats que pateixen traumes degut als conflictes bèl·lics.
El segon
taller que va donar un pes important al TO va ésser el de Brent Blair, fundador
del Centre de Teatre de l’Oprimit i Teatre de les Arts Aplicades a Los Angeles,
on va rebre en nombroses ocasions al mestre Augusto Boal. El seu taller, sota
el títol “Teatre de l’Oprimit per als grups traumatitzats: El Museu del No Dit”,
va constar de dues parts molt diferenciades: la primera, com a una introducció
del TO en aquests grups, on es va treballar el concepte de trauma i una segona
part, com a conclusiva, on es feia el Museu pròpiament dit, sorgit del treball
de l’experiència viscuda a Ruanda per part del tallerista.
L’últim
taller relacionat amb la teoria boaliana va ésser impartit per Geo Britto,
coordinador dels projectes de Salut Mental del Centre de Teatre de l'Oprimit de
Rio de Janerio, on també és membre de l’equip del Mandat Polític-Teatral que
promou el Teatre Legislatiu. El seu taller va girar entorn de l’experiència del
TO en la Salut Mental que es realitza des del seu CTO: es va explicar
teòricament la reforma psiquiàtrica que es va viure en els últims anys a Brasil
i la seva relació amb la introducció del TO per a millorar aquests serveis.
Finalment,
el taller impartit per el britànic Tim Wheeler, titulat “Revolving Doors:
Theater and Mental Health”, es va centrar en treballar estratègies creatives
tant des de la teoria com de la pràctica, per combatre tots els prejudicis que
envolten la Salut Mental. Wheeler és director artístic i cofundador de la
companyia de teatre “Mind the Gap”. Nascuda el 1988, compta amb artistes discapacitats
i no discapacitats, on es treballen diferents metodologies, essencialment a
partir del Teatre Imatge. El 1992 sorgeix de la mateixa companyia “One in
Four”, un grup teatral que compren sistemes de Salut Mental per a usuaris i
supervivents.
Com a
activitats paral·leles a aquests tallers, a la seu de Pa´tothom i a la Sala
Almazen de Barcelona, es van proposar conferències, representacions teatrals i
una mostra audiovisual amb l'objectiu d'analitzar altres pràctiques teatrals
dins de la Salut Mental, tant locals com a de l’estranger.
En
aquesta edició, l’única obra teatral que es va oferir a la seu de l’entitat, va
ésser “Viento Nocturno”, a càrrec d’Héctor Aristizabal, autor i actor de la
peça, que va ser assistida per en Jordi Forcadas. L’obra, amb tints
autobiogràfics, tracta de descobrir com es viu la bogeria del trauma que pateix
un home torturat en situacions de guerra i com és la que envolta a la del torturador.
Després, es van treballar amb el públic assistent les tècniques de Teatre de
l’Oprimit.
Cal
assenyalar que es van fer tres conferències, a la seu d’Almazen, a part de les
oferides a la inauguració, i que donaven un coneixement més ampli al gran
públic sobre entitats conegudes per
tothom. En primer lloc, Maria Colomer, vicepresidenta de “Pallassos sense Fronteres”,
va parlar de l’experiència de 10 anys del Taller d’Expressió Corporal i Teatral
de la Unitat de Salut Mental Fuentes San Luís de València; seguidament, un grup
representatiu de l’emissora argentina Radio Nikosia resident a Catalunya, va
explicar com va sorgir aquest projecte impulsat totalment per persones
diagnosticades de trastorns mentals i que pretén buscar vies alternatives per
destruir l’estigma que persegueix aquests malalts, prenent la ràdio com a un
mitjà d’expressió i visibilitat social i, per últim, Glòria Rognoni, directora
del grup de Teatre de FEMAREC, acompanyada per alguns integrants, va descriure
el procés evolutiu d’aquesta companyia fundada el 1997 i composta d’actors amb
discapacitat psíquica o trastorns mentals.
En la
mostra audiovisual, es va visionar de nou un treball fet per “Pallassos sense
Fronteres”, com va succeir l’any passat. En aquesta edició, es va projectar el
documental titulat “El riure contra la guerra”, dirigit i escrit per Carles
Caparrós i facturat a l’any 2008: segueix una expedició de l’ONG, amb el seu
fundador, Tortell Poltrona, i es centra en l’experiència viscuda a Benin i a
Costa d’Ivori, a l’Àfrica Occidental, on les persones amb trastorns mentals són
considerades posseïdes pel dimoni i que, per això, pateixen maltractaments tan
cruels com ésser encadenats i abandonats al bell mig del bosc a la seva sort.
També,
cal esmentar el debat que va tenir lloc entre talleristes i participants durant
la segona jornada de la Trobada, a la seu de Pa’tothom, on es va reflexionar
sobre el paper que té l’art en la Salut Mental. El debat va ser molt
enriquidor, ja que també es va aprofitar per a que Geo Britto oferís una
xerrada sobre el sistema de Salut Mental brasiler, el que va portar a molts professionals
sanitaris i artístics relacionats amb el camp de la Salut Mental a discutir sobre
el nostre sistema sanitari especialitzat en aquests malalts.
L’'acte
de clausura, festejat a Santa Coloma de Gramanet, va ésser un esdeveniment
festiu dedicat al Dia Mundial de la Salut Mental, que es celebra el 10
d’octubre de 2009. La clausura va començar amb una concentració a la Plaça de
la Vila davant de l’Ajuntament de la ciutat, on es va llegir un manifest
reivindicatiu a càrrec de Carme Ávalos, presidenta de l’associació AM.MA.ME,
entitat organitzadora d’aquest acte amb Pallapupas. Seguidament, Petri Jiménez,
actriu i rapsode del grup de Teatre Lauta, de la mateixa ciutat, va donar el
senyal per a fer un enlairament de globus, donant pas a una cercavila fins a la
Torre Balldovina, amenitzada amb la música de la batukada del grup
d’adolescents de Rialles. A la Torre Balldovina, Carme Ávalos va donar una
benvinguda als assistents, conjuntament amb altres figures institucionals de la
ciutat, com van ésser Ángeles Peláez, Regidora ponent de la Dona, Salut i
Consum i Loli Gómez, Diputada Presidenta de l’Àrea de Salut Pública i Consum de
la Diputació de Barcelona.
Després
d’aquestes intervencions, es va donar pas a una representació escènica a càrrec
d’un grup de familiars, integrants de l’associació AM.MA.ME, amb la intenció de
donar a conèixer la seva problemàtica diària: ser mare i pare d’un malalt no és
fàcil i menys si no es rep l’ajuda necessària. L’obra no té títol perquè està
en procés de creació, sota la supervisió d’Antonio Masegosa, coordinador
artístic de Pallapupas, amb el suport de Carme Vilar i Lali Feliu.
Un cop
acabada la representació d’AM.MA.ME, l'auditori va poder gaudir de la música
interpretada per Laura Jarreño, que va comptar amb el seu pare, José Jarreño, a
la guitarra. A continuació, la vetllada musical va seguir amb l’actuació d’un
violista de l’Escola de Música de l’Auditori de Can Roig. Aquestes dues actuacions van impregnar
l'ambient de molta emotivitat i tendresa, després d’haver estat espectadors
d’una realitat molt crua.
I tot
seguit, com a punt final, es va donar pas a la clausura d’aquest acte festiu i
de la V Trobada, a càrrec de Jordi Forcadas i Angie Rosales, que es van mostrar
molt emocionats per la bona acollida que havien rebut tots els actes
organitzats durant aquelles jornades.
Certament,
per a reflexionar sobre les inferències extretes d'aquesta V Trobada, cal tenir
en compte la divulgació sorgida del diari “Fet del dia”, que com l’any passat
va constituir un mitjà de comunicació essencial durant la Trobada. En aquesta
ocasió, només es va publicar un sol número, el 6, de dotze pàgines de gruix, i
que va tornar a tenir com a redactora en cap a Oihane Espúnez, alumne de
Pa’tothom que forma part de l’equip de l’entitat.
Com
l’any passat, el diari va ser multilingüe, ja que es van entrevistar a tots els
talleristes, intentant respectar la seva llengua materna. Aquests van ésser:
Brent Blair, Tim Wheeler, Mariagiovanna Rosati Hansen, Alberto Celdrán, Maria
Colomer, Geo Britto, Héctor Aristizabal i també, Antonio Masegosa. El diari
obria amb l’editorial escrita per l’entitat sota el títol “Què es cou en el
forn? El que diu el forner sempre és veritable”, on es va fer reflexionar al
personal sobre l'inquietant panorama de l'actualitat mundial que està provocant
moltes malalties mentals a la població, espai on també es van incloure les
paraules de Boal que enceten el present article i les versades per en Portal. A
l'apartat “Els mestres forners parlen”, és on es va dialogar amb els
talleristes sobre la qüestió imperant a la Trobada, tot a partir de tres preguntes
claus: - Com treballa a l’àmbit de la Salut Mental? – Amb quins col·lectius ha
treballat? – En què pot influir l’art en general i el teatre en particular en
aquests col·lectius? Per descomptat, es va fer una entrevista a Jordi Forcadas,
explicant l’experiència de l’entitat amb aquests col·lectius, i dins d’aquest
epígraf, també es van assenyalar breument les biografies d’altres participants
de l’esdeveniment. Per tancar el diari, es donaven a conèixer altres
iniciatives de Teatre i Salut Mental a partir d’una relació de direccions web, però
sense oblidar l’humor, com a bon diari, amb la secció “Llenya al foc. De les
sobres, es fan obres.”.
En
definitiva, aquesta V Trobada Internacional de Teatre i Educació, dedicada al
teatre social i al Teatre de l’Oprimit aplicat al camp de la Salut Mental, va
estar molt encertada a l’hora d’incloure en el programa a talleristes espanyols
i no només estrangers i, també per a donar espai als professionals autòctons
que col·laboren amb aquests col·lectius, fent constància de la riquesa que hi
ha a Catalunya en aquesta vessant del teatre socioeducatiu. Les conclusions que
s’extreuen de la Trobada han estat publicades per l’entitat en la seva pàgina
web, on també es pot trobar el diari “Fet del dia”, fotografies i un video-resum
de l’esdeveniment.
Així,
doncs, podem dir que aquesta Trobada va provocar més preguntes que respostes
dins del món de la intervenció socioeducativa a través del teatre amb aquests
col·lectius: els professionals que es van implicar durant aquells dies, van
tractar temes molt dispars com per exemple discutir si el que convé es fer
teatre amb els usuaris de la Salut Mental, amb persones que no pateixen
malalties mentals i, així, prevenir-les, o amb els treballadors que tracten
aquests col·lectius. També, van constatar que el professional del Teatre Social
no és terapeuta i que la seva feina sempre ha d’estar lligada a la d’un
psicòleg o psiquiatra, ja que la seva màxima lluita serà sempre per a eliminar
l’estigma que envolta aquests col·lectius i per a reivindicar millores
sociosanitàries i laborals amb la fita de descarregar les responsabilitats dels
familiars, és a dir, tractar la Salut Mental com un tema polític, com ho fa el
TO. D’altra part, també és bo reflexionar fins a quin punt la població sana
està recurrent a fàrmacs propis de la Salut Mental per a alleugerir un patiment
psíquic que fins fa unes dècades es curava amb el pas del temps, però tant per
a uns com per a altres, la millor medicina que es pot recomanar per a evitar
molt aquest patiment és la de fer Teatre o una altra art, sent un bon mètode
terapèutic i creatiu per a superar millor diversos problemes emocionals.
A
Catalunya, tal i com s’ha constatat a la V Trobada, moltes iniciatives de
Teatre Social en aquest camp són degudes a entitats privades, però es compten
amb subvencions públiques que donen suport i reconeixement a la feina feta pels
artistes i pels professionals de l’àmbit de la Salut Mental, entre els quals
cada dia hi ha més una major compenetració i, tot per a aconseguir el mateix
fi: millorar la vida dels que precisament menys “boja” la tenen.
VERÓNICA
MARTÍNEZ
Nota: Queda totalmente prohibida la reproducción del texto sin permiso de la autora.
