PERSONATGES PART II
Després d’aquestes petites introduccions teòriques sobre les quatre perspectives, passem a
analitzar els personatges tenint en compte la segona i la quarta:
AMINA
Amina és la oprimida protagonista de l’obra. La seva funció dramàtica es veu emmarcada en
una constant actitud de lluita i la seva motivació principal és la necessitat de menjar. Sent
que ha d'esgotar el màxim de recursos per poder trobar feina. Això crea un debat al fòrum
en què el referent de la realitat és la dignitat (per exemple, té gana-accepta treballs que no
són dignes).
El discurs de l’Amina és el d’aconseguir una feina digna i la seva voluntat és no passar
gana. Aquestes dues idees es confronten i fan que en una de les escenes l’Amina accedeixi
a treballar en negre, tot sabent que haurà de treballar moltes hores per un sou miserable.
Quant a l’expressió direm que l’Amina utilitza l’àrab, un castellà molt bàsic i que acaba
entenent el català.
MOHAMMED
La funció dramàtica d’en Mohammed és el d’aliat de l’Amina, és a dir, de l’oprimit. És el fill
petit de l’Amina que l’acompanya a buscar feina i li fa de traductor. El fet d’haver de ajudar a
la seva mare, provoca absentisme i això mostra aquest personatge com una possible
víctima de la opressió en un segon terme.
El discurs és el d’un noi que sap moure’s millor en la realitat catalana que la seva mare, però
el molesta no sentir-se integrat en la societat que l’acull encara que sigui del Barça, parli
català perfectament i porti tota la vida a Catalunya. La seva expressió és la pròpia d’un
adolescent amb un llenguatge col·loquial. S’expressa en català, castellà i àrab correctament.
FUNCIONARI INEM
La funció dramàtica d’aquest personatge és ser opressor per negligència. Com diu
Forcadas, és un alienat en el sentit més estricte de la paraula. La seva privilegiada posició
de funcionari genera una actitud de treballar el mínim. Casualment el seu mal humor ve
donat per aquest model de vida aferrat a un sou, sense cap expectativa de vida que no
siguin les vacances d'agost.
El seu discurs cap a l'Amina és un discurs limitat i telegrama per a obtenir el que li deixa fer
la seva feina de funcionari. La seva expressió és seca i fins i tot desagradable. Fa servir un
llenguatge semitècnic que l’ajuda a crear una distancia amb l'altra persona per sentir-se
superior i d’aquesta manera igualar-se ni endinsar-se en el problema de l'usuari. Sempre
s’expressa en castellà.
TONI
La funció dramàtica d’aquest personatge és ser aliat de l’Amina, l’oprimida. L’assistent social
és un còmplice perquè es posa a la pell de l’Amina, coneix el cas, tot i que té un marge de
maniobra reduït. Com a possible còmplice, l’ajuda en el moment és que l’envia a una ETT,
quan busca feina i intenta que aprengui català. Des del seu càrrec mitjà, no pot canviar les
estructures burocràtiques tot i que fa petites accions a partir d’una iniciativa individual que
van més enllà de les seves responsabilitats laborals.
El discurs del Toni és voler comprendre l’Amina i, per tant, es mostra proper i s’expressa de
forma explicativa i amplia. Fa servir un llenguatge fàcil i planer, sense deixar-se limitar per la
burocràcia que el limita. Sempre que l’Amina no entén alguna cosa, ho repeteix amb
paciència per a arribar al diàleg com per exemple quan corregeix l’Amina que diu “la falda”
en comptes de “la espalda”. Tanmateix, no vol entrar en conflicte dialèctic amb l'Amina. L’ús
de les llengües que fa en Toni és interessant: al principi, la salutació és en castellà, però ens
adonem que l’assistent parla perfectament català, igual que en Mohammed, però a vegades
torna al castellà quan parla amb la seva mare.
PEPI
La funció dramàtica és la d’opressora, tot i que ella també havia estat treballadora de neteja i
paradoxalment ara s’aprofita de la condició d’immigrant de l’Amina. Malgrat tot vol ser un
referent del que una dona de la neteja pot arribar a aconseguir.
El discurs de la Pepi és el de fer-se passar per una simpàtica amb l’amiga de l’Amina quan
en realitat l’està enganyat, perquè sota el seu comportament amaga un discurs racista.
L’expressió de la Pepi és col·loquial, però intentant ser correcte per amagar el seu origen
socioeconòmic. Parla en castellà amb l'Amina, però en un moment parla per telèfon en
català amb un cap seu anomenat Pep, segurament d’origen català.
INÉS-MARTA
La funció dramàtica és la d’opressora per culpa del sistema. És una dona amb prejudicis,
però és una persona magnífica, treballadora i que creu que està fent un treball social ajudant
els immigrants. Encara que en algun moment de l’obra, mostra la llàstima que sent per ells.
Tanmateix, aquesta ajuda perd valor perquè ho fa des de la caritat, conduïda per la llàstima
que sent.
El seu discurs el podríem situar en una possible votant de dretes que sent por i alhora pena
pels immigrants. S’expressa d’una manera educada i elegant. Vol tenir una mica de classe.
Parla català tant amb l’Amina com amb en Mohammed, però el vídeo sobre la seguretat a la
feina és en castellà, fet que contrasta amb la seva actitud catalanista.
Aquest personatge va començar dient-se Inés que representa una dona de mitjana edat de
classe burgesa que després d’algunes representacions es va decidir suavitzar el paper
convertint-la en la Marta, una noia més jove però amb els mateixos ideals, és a dir, podríem
dir que la Marta representa una generació més jove que la Inés.
NOI DE LA GRAN SUPERFÍCIE
La funció dramàtica d’aquest personatges és la d’opressor. Juga el rol de subaltern, es limita
a executar les ordres que rep dels seus superiors i no té cap intenció d’ajudar a l’Amina. Té
una actitud molesta i sempre busca la manera més simple de fer les coses i no vol
problemes. Destaquem que el noi de la gran superfície no té nom però sí l’empresa per la
qual traballa que s’anomena Carrefive, que fa clara al·lusió a l’empresa Carrefour, que
mostra d’una altra manera l’opressió comercial que ens envolta.
El seu discurs és popular i una mica racista, però quan parla de la feina que ha de fer
l’Amina és molt directe i s’expressa sense floritures. La seva expressió és molt col·loquial
degut al seu baix nivell sociocultural i parla en castellà tota l’estona.
Fins ara, hem parlat de la psicologia del personatge tenint en compte la seva funció, el seu
discurs i l’expressió d’aquest, però passem ara a dedicar unes quantes línies a la seva
caracterització.
A l’hora d’escenificar Amina busca feina, s’han tingut en compte totes les premisses del
Teatre de l’Oprimit que ja hem comentat anteriorment, sobretot des del punt de vista de la
preparació del personatge per part de l’actor. Tanmateix, els temes del vestuari i de la
caracterització estètica no són especialment tractats en les obres mestres de Boal, però
Forcadas ha donat el seu toc distintiu amb la caracterització de l’Amina i els seus dos fills en
tots els personatges:
- Amina: El personatge correspon amb la veritable personalitat de l’Amina, per tant, el
vestuari que es va utilitzar pertany a l’armari personal de la intèrpret. Durant tota
l’obra, sempre porta el mateix vestuari i el vel musulmà no se’l treu en cap moment
de la trama, encara que el personatge rep la informació subliminal que podria
aconseguir feina més fàcilment sinó el portés. Només a l’escena set, hi ha un petit
canvi de vestuari: l’Amina porta un abric, en algunes representacions. Per altra part,
es respecta l’opció de la pròpia Amina de portar la indumentària clàssica musulmana.
- Mohammed: El fill petit de l’Amina s’interpreta a ell mateix, encara que només es
canvia el nom. També, la seva indumentària és la mateixa en tota l’obra, encara que
també a escena es canvia de samarreta a vegades: és l’usual d’un adolescent de
catorze anys. Normalment, mai no es recorre a una indumentària amb missatges
subliminals a samarretes o jaquetes. Tampoc, en Mohammed acostuma a portar
barrets o gorres que puguin provocar rebuig als espectadors.
- Funcionari de l’INEM: Aquest és el primer funcionari home que interpreta l’Ayoub, el
fill gran de l’Amina. Aquest personatge no porta una indumentària especial ni cap
tipus d’uniforme que pugui denotar que és funcionari. Només, porta unes ulleres per
diferenciar-lo del personatge següent que interpretarà l’Ayoub.
- Toni: Per fer d’assistent social, l’Ayoub porta la mateixa indumentària que a l’escena
anterior, però sense les ulleres. Malgrat que aquest personatge és una persona més
jove que el funcionari anterior, l’actor no porta cap roba que ho faci visible com
tampoc cap distintiu que indica que és un funcionari públic.
- Pepi: Per caracteritzar la Pepi, es recorre només a una perruca de cabells rossos,
llargs i amb serrell. Es pretén evocar en el públic la imatge d’una noia que intenta
tenir classe i que només aconsegueix ser una “Barbie” vulgar. També en algunes
escenes, la Pepi porta una bossa de mà. Per tant, l’Ayoub es vesteix de noi tota
l’estona, duent com a únic element femení la perruca i de vegades, la bossa de mà.
- Inés-Marta: Per aquest personatge, se segueix el mateix criteri, s’utilitza una perruca
que en aquest cas és castanya amb reflexos pèl-roigs, cabell curt, mitjà melena a
l’estil Cleopatra i amb un pèl de serrell. Aquesta perruca es va escollir per donar un
toc d’elegància al personatge i ser el contrapunt a l’estil de la Pepi. Però, igualment
l’actor va vestit d’home.
- Noi de la gran superfície: Per diferenciar aquest personatge dels dos altres homes
interpretats per l’Ayoub, només es va recorre a l’ús d’un casc típic d’operari de
magatzem. L’Ayoub es vesteix igual i no dur cap uniforme propi d’aquest personatge.
En cap dels set personatges, s’utilitza maquillatge ni un pentinat especial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario