ACTOR Y DRAMATURGO ANDREU CARANDELL

D’altra banda, Andreu Carandell, actor, dramaturg i director amb sang germana i exalumne de Boal a Rio de Janeiro, va arribar a Espanya a finals del 2003 on va impartir un curs de Teatre de l’Oprimit. Carandell tenia la intenció de formar un grup de teatre boalià que es va caracteritzar per formar una xarxa virtual de contacte. El grup no va sortir endavant, però Carandell va aconseguir que la Sala Beckett de Barcelona, dirigida per Toni Casares i Carles Batlle, li donés l'oportunitat de realitzar un altre taller del Teatre de l’Oprimit al 2005 que, tot i que se’n va arribar a fer publicitat, no es va realitzar per problemes d'agenda de Carandell. Malgrat que Carandell no lideri cap grup de Teatre de l’Oprimit a Barcelona, no ha deixat mai el TO. El 2005 va ser un bon any per Carandell: la seva obra A-dicció, estrenada el 21 d’abril de 2005 a la Sala Beckett, va tenir molt èxit. S’hi tractaven les addiccions humanes, una temàtica molt relacionada amb el teatre social.

Aquesta és la seva tercera obra després de Turruquena i Peça per a persones. Després, al novembre d’aquell mateix any, amb la seva companyia de teatre convencional Turruquena, va participar a la Mostra de Criação Artística Catalã a São Paulo, col•laborant amb el grup brasiler de Teatre de l’Oprimit Primeiro Comando Teatral amb l’obra Brossa em cata preta que pretenia utilitzar el concepte i la creació artística de Joan Brossa com a eina per al canvi social. El gener de 2008, Carandell va fundar La Ruqueria, un espai de creació i de trobada artística al bell mig del barri de Gràcia. Aquest espai era abans una perruqueria i es van eliminar les tres primeres lletres del substantiu tot fent un homenatge a l’art del pallasso. És un centre d’assaig on a vegades també s’hi fan petites representacions. Carandell regenta aquest local amb l’ajut de la ballarina, actriu i cantant Gilmarí Gerena, resident a New York. Carandell, però, va continuar desenvolupant els seus projectes de Teatre Social com per exemple a Moçambic o Polònia perquè, per a ell, “el teatro se inventó para poner sobre la mesa las cosas dolorosas y para poderlas exorcizar”.


NOTA:

(1) Paula Zurita. Movido por el teatro. El Mundo. (30 de juny del 2006).