lunes, 16 de agosto de 2010

INTRODUCCIÓN A LA TESINA QUE ARTICULA ESTE BLOG

El trabajo de investigación que he realizado durante la última década lleva el título:
"APROXIMACIÓ AL TEATRE DE L’OPRIMIT A CATALUNYA (2002-2009): EL CTO PA’TOTHOM I ANÀLISI D’UNA PEÇA DE TEATRE FÒRUM". Este trabajo representa mi DEA en el Doctorado de Artes Escénicas, que realiza la Universitat Autònoma de Barcelona, en colaboración con el Institut del Teatre, la Universitat Pompeu Fabra y la Universitat Politècnica de Catalunya.

La tesina se encuentra disponible por internet gracias al RECERCAT, por tanto, es posible hallarla en el buscador de la CCUC. El enlace es: http://www.recercat.net/handle/2072/41951

En este blog, podéis encontrar un resumen de la tesina, a partir de capítulos que explican el nacimiento y evolución de los diferentes grupos y asociaciones que practican el Teatro Social y/o el Teatro del Oprimido en Catalunya. También, publicaremos información referente a otros grupos españoles o extranjeros.

Pretendemos dar una visión general del panoráma teatral sociopolítico y hacer una crónica periodística de la actualidad.


NOTA:
Este trabajo de investigación está bajo la licencia de uso de Derechos de Autor Creative Commons de Reconocimiento-No comercial- Sin obras derivadas, ya que está incluido en el RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya). Esta licencia concreta significa que todos los documentos están sujetos a una copia, distribución y comunicación públicas, siempre y cuando se cite al autor original de la obra y la institución a la que pertenece y no se utilice con finalidades comerciales ni obra derivada. Por obra derivada, se entiende aquel documento que ha sido editado, traducido, combinado con materiales de terceros, cambiado de formato, o modificado de cualquier otra forma.



Deseo que la lectura de este blog os sea muy amena.

Verónica Martínez

....................................................................................................................

INTRODUCCIÓ


El Teatre de l’Oprimit (TO) és un moviment teatral que el brasiler Augusto Boal, actor,

dramaturg, director i productor, va crear als anys 70. El Teatre de l’Oprimit és utilitzat a tot el

món com una eina per a la transformació social, amb la intenció de generar un canvi social a

partir de les accions del poble. Aquest moviment actualment té lloc a molts països d’arreu

del món i com és de suposar també ha arribat a Espanya, a través de Catalunya. Augusto

Boal va trepitjar la nostra terra als anys 70 gràcies a Ricard Salvat, però la gran difusió

d’aquesta metodologia a Catalunya es va donar ara fa set anys quan Boal va impartir un

seminari a l’Institut del Teatre el 2002. Encara que el Teatre de l’Oprimit sorgís dins d’un

context sociopolític i cultural llatinoamericà propi de les dictadures del moment, el Teatre de

l’Oprimit ha aconseguit fer-se un lloc a Catalunya: el poble pateix opressions socials,

laborals, econòmiques i educatives difícils de combatre i el Teatre de l’Oprimit és una eina

per a denunciar-les i combatre-les pacíficament. A Catalunya, com a la resta de països

democràtics, el TO s’ha desenvolupat sobre tot en àmbits de l’educació social, però no deixa

mai de ser una arma de combat social i política per a millorar les condicions dels que més

pateixen.

El presència del TO arreu del món ha estat molt significativa i, a Catalunya, en particular,

s’ha donat de forma tan impactant en els últims anys, que resulta útil i necessari deixar

documentat un fet tan important com aquest. L’objectiu del treball present és donar

constància històrica de la revolució que el TO ha causat dins del món educatiu i del treball

social catalans de principis del segle XXI. Per arribar-hi, observarem com s’ha actualitzat el

mètode boalià, quines han estat las seves noves consideracions, com s’ha tornat a les seves

arrels. Aleshores, s’investigaran les incidències del TO i les seves últimes aproximacions

conceptuals a Catalunya a partir d’una cronologia que relata l’aparició de nombrosos grups i

esdeveniments relacionats amb la difusió del TO a Catalunya. I amb tot això, ens centraren

en estudiar un grup de referència com és Pa’tothom i el desenvolupament d’un projecte de

Teatre Fòrum de l’entitat: Amina busca feina, que exemplifica com a Catalunya s’ha instaurat

de forma més àmplia aquesta tècnica boaliana i no pas una altra.

El Teatre de l’Oprimit és un sistema teatral que no ha estat gaire estudiat a l’àmbit acadèmic.

De fet, molt poques universitats d’arreu del món compten amb un grup d’investigació sobre

el TO; per tant, resulta molt dificultós trobar un congrés internacional universitari que estudiï

de forma científica el TO, comparant-lo amb d’altres metodologies de teatre com a eina

d’intervenció social, dit també teatre social, o simplement amb altres àmbits del coneixement

com poden ésser l’educació, la sociologia, la filologia, la política o la psicologia.

L’estudi del TO s’ha desenvolupat molt més des del punt de vista acadèmic sobretot des de

la seva última època històrica: comptem amb estudis científics fets sobretot als EUA,

França, Anglaterra i Alemanya, és a dir, veiem un interès anglosaxó molt potent pel TO,

malgrat que el que s’espera és que aquest interès sigui més present en els països

llatinoamericans començant per Brasil. Per tant, la majoria dels estudis publicats, es van fer

durant els anys noranta quan el TO va ésser redescobert a Europa. La majoria d’estudis han

estat publicats, encara que no són tesis doctorals originàriament. Per altra banda, tota

aquesta renovació del moviment teatral boalià està provocant que molts universitaris

llatinoamericans vulguin dedicar el seu doctorat a estudiar els efectes del TO en la societat.

A Espanya, la situació d’interès pel TO ha estat pràcticament inexistent fins fa uns 10 anys.

L’única tesis doctoral que estudia el teatre d’Augusto Boal ha estat la de la brasilera Tânia

Baraúna: Dimensões sócio educativas do teatro do oprimido: Paulo Freire e Augusto Boal,

llegida al 2007 a la UAB, que ha dedicat la seva investigació a comparar el Teatre de

l’Oprimit amb la Pedagogia de l’Oprimit de Freire i s’ha centrat en explicar el CTO de Rio de

Janeiro i l’experiència concreta d’un grup d’aquest CTO. En canvi, quant a tesines de

doctorat, la situació varia una mica tant a Espanya com a Catalunya: Eva García, des de la

Universitat de Sevilla, va fer l’estudi no publicat “Teatro del Oprimido de Augusto Boal:

Definición de una poética” sobre el Teatre de l’Oprimit mundial en què donava alguns

exemples de la seva aplicació a Espanya i a Catalunya i, més recentment, trobem la tesina

de l’Ester Belvis, feta des de el Doctorat d’Arts Escèniques de la UAB-IT, que pren compte

del teatre de Boal per parlar de la dimensió educativa del teatre.

Es podria explicar tot aquest panorama mínim d’investigació a Catalunya i, a l’Estat

Espanyol, en relació, també, amb una falta d’interès en Boal per part de las editorials: ha

estat una editora catalana, Alba editorial, que entre el 2002 i el 2009, ha variat aquesta

tendència publicant en castellà les tres obres mestres de Boal revisades per ell mateix:

Juegos para actores y no actores, El arco iris del deseo i finalment Teatro del Oprimido.

Degut a aquesta mancança literària, és comprensible pensar que només hi hagi dos llibres

relacionats amb el TO escrits per altres autors: el de Joan Abellan, Boal conta Boal, que

curiosament, va sortir a la llum l’any 2001, abans de les publicacions d’Alba, i Análisis social

en el Teatro del Oprimido de Juan Miguel Portal, editat el 2009 pel CTO Pa’tothom.

Tornant, però, a la temàtica que ens ocupa en aquesta tesina i analitzant l’estat de la

qüestió, hem de dir que com a estudis específics dedicats a la història del TO a Catalunya,

només trobem treballs fets dins dels pràcticums d’educació social en diverses universitats

catalanes i també dins dels treballs finals del postgrau de Cultura de Pau de la UAB.

Aquests treballs, però, només fan ressenyes molt petites de grups catalans com Pa’tothom o

TRANSformas. De totes maneres, sí que podem trobar diversos treballs d’estudiants

universitaris que relacionen el teatre amb un camp molt específic de l’educació social, com

és la animació sociocultural: Xavier Ucar i Manuel Vieites, són els dos investigadors

espanyols que més han treballat aquest tema i que han servit d’inspiració per a tots aquests

estudiants. Respecte al TO a Catalunya, hem de assenyalar dos treballs de pràcticum

d’educació social de la Universitat de Girona: Taller de teatre socioeducatiu per dones

maltractades d’Irene Vila i El Teatre de l’Oprimit i el teatre socioeducatiu: recorregut teòric,

tècniques i un exercici pràctic de Marc Badia. Com que el treball d‘Irene Vila està molt més

emmarcat dins de la definició de teatre fusionat amb l’educació social, és el treball de Marc

Badia, el que explora millor el Teatre de l’Oprimit que es fa a Catalunya. Tanmateix, cal

remarcar que durant l’escriptura d’aquesta recerca, la coneixença d’aquests dos treballs es

va donar en el tram final, ja que van ser publicades el juny de 2009 i, per tant, les

aportacions que s’han extret del seu contingut han estat mínimes.

Amb tot, però, no s’ha fet cap investigació científica dins del marc d’un doctorat dedicada a

fer un recorregut històric de tota l’aplicació del TO a Catalunya, encara que podem trobar

alguns estudis acadèmics que parlen del teatre social i polític català del segle passat. Tot i

que és important remarcar que sobre el teatre social que es feia els anys noranta, es va

escriure un monogràfic amb el títol de Teatro Social des de la publicació Educación Social,

Revista de intervención socioeducativa de la Fundació Pere Tarrés a finals de 1999 arran de

la posada en marxa d’un postgrau sobre el tema d’estudi. Per tant, pel que fa a la matèria

concreta d’aquesta tesina, només comptem amb petits articles publicats a revistes, diaris o

webs relacionades amb la solidaritat i l’educació, que, com a molt, han donat un petit ressò

mediàtic al naixement d’aquest tipus de teatre a Catalunya. Cap universitat catalana, fins a

dia d’avui, té un grup d’investigació que estudiï el Teatre de l’Oprimit, per tant, la seva

presència a congressos i simposiums és quasi inexistent i incloure el Teatre de l’Oprimit com

a contingut d’una assignatura universitària és un fet relativament nou que s’ha donat

majoritàriament a la carrera d’Educació Social. Ha estat amb la creació del doctorat d’Arts

Escèniques de l’Institut del Teatre i la UAB que s’ha obert camí a una nova onada d’estudis

relacionats amb aquest tipus de teatre. A part de tots els treballs esmentats, tenim

constància que s’estan fent altres intents d’estudiar el Teatre de l’Oprimit per part

d’estudiants del doctorat.

Aquesta tesina és un primer pas per fer una posterior tesi doctoral titulada El teatre social

català (1990-2009), però s’ha decidit que el Teatre de l’Oprimit sigui el primer objecte

d’estudi, ja que representa el naixement d’un nou teatre social i polític que s’ha consolidat

com mai a Catalunya, tenint en compte que aquest moviment va néixer amb l’aparició del

teatre anarquista de Cortiella de finals del segle XIX.

Recordem que l’objectiu del treball de recerca és donar una visió històrica del Teatre de

l’Oprimit a Catalunya partint del seu origen, l’any 1977, moment de la primera visita

d’Augusto Boal a Espanya, fins arribar al 2009, moment de la seva mort i punt àlgid de la

importància del TO català. A partir d’aquesta aproximació històrica, es relata el naixement

del CTO Pa’tothom, per després tractar la tècnica clau del TO a Catalunya, el Teatre Fòrum,

tot analitzant una obra de l’entitat. Per tant, tenint en compte la temàtica de la tesina, s’ha

decidit dividir el contingut en quatre capítols molt diferenciats que ens porten a diferents

àmbits d’estudi:

- Un primer capítol que explica que és el Teatre de l’Oprimit des del punt de vista

històric sense oblidar els principis i les tècniques que el fonamenten. Aquest capítol

es basa en els textos extrets del lloc web de la ITO, la organització mundial del TO, i

en diversos estudis sobre el TO, desenvolupats per altres autors. Per acabar, fem

una anàlisi del TO a partir de la teoria sociològica d’Erwin Goffman.

- El segon capítol representa la primera part del títol del treball de recerca, ja que està

dedicat exclusivament a descriure la història del Teatre de l’Oprimit a Catalunya des

de la Transició fins a l’actualitat. El capítol s’ha dividit en dues parts: una que va des

dels anys 70 fins al 2002 moment en què Boal imparteix un seminari de TO a

Catalunya per primer cop i, una segona part en què s’exposen les conseqüències

d’aquesta visita, exemplificades amb la creació de molts grups de TO que fins a la

mort de Boal han esdevingut activistes i militants d’aquest teatre dins de la societat

catalana. El capítol relaciona la difusió del TO a Catalunya amb el teatre social

català.

- El tercer capítol fa expressament citació a la tercera part del títol de la tesina, relatant

el naixement del primer CTO de Catalunya, Pa’tothom, on s’ha desenvolupat la peça

de Teatre Fòrum objecte d’estudi de l’últim capítol d’aquest treball. Aquest capítol

està dedicat a estudiar la història de l’entitat, el funcionament de la seva escola i les

seves relacions internacionals amb altres CTO del món, fet que ha comportat el

descobriment del Teatre de l’Oprimit de i a Espanya.

- Per últim, el quart capítol està dedicat a analitzar l’obra de Teatre Fòrum Amina

busca feina. Aquest capítol es divideix en quatre parts: procés de creació,

dramatúrgia i escenificació de l’obra, representacions de l’obra i metodologia del

Teatre Fòrum segons Jordi Forcadas, fundador de l’entitat. Amb aquest capítol, no es

pretén explicar profundament com funciona la tècnica del Teatre Fòrum, informació

continguda en la bibliografia d’Augusto Boal; tampoc no es pretén instaurar un model

de creació i d’anàlisi específic del Teatre Fòrum, ni crear un model perfecte de

desenvolupament d’un projecte de Teatre Fòrum. Simplement, el capítol pretén

explicar com va evolucionar el projecte de l’obra durant la seva història, passant per

l’anàlisi del text dramàtic com una obra de creació col·lectiva fins a parlar de les

conseqüències que va provocar en els actors i el públic receptor. L’elecció de la peça

Amina busca feina per analitzar el paper del Teatre Fòrum a Catalunya no estat

ingènua, doncs respon al fet que està realitzada de, per i per als oprimits, tal com

declara la ITO en els seus principis.

El material documental que fonamenta aquesta tesina és tot el sorgit a partir de fonts

escrites, orals i audiovisuals: del CTO, a partir de les entrevistes fetes als integrants de

Pa’tothom i del material creat per l’entitat. Quant a les altres organitzacions, el material

emprat ha tingut el mateix origen, que veu majoritàriament la llum a través dels seus llocs

web. D’altra banda, per treballar el tema del TO, s’han tingut en compte tots els llibres

publicats per Boal, altres llibres que parlen de la seva teoria i també s’ha fet una recerca

molt àmplia per Internet que ha donat lloc a la recopilació de diversos articles dedicats a

Augusto Boal i al TO a la resta del món.

Quant a la fonamentació teòrica en que s’ha basat aquest estudi, s’han establit diversos

eixos principals:

- Teoria escrita per Augusto Boal i el seu fill Julián, que s’ha tingut com a base dels

quatre capítols.

- Articles i treballs divulgatius del TO per diversos estudiosos: Marta Llanos, Georges

Laferrière i Tomás Motos.

- Teories d’altres practicants del TO: Roberto Mazzini, Adrian Jackson i Till Baumann.

- Teoria sociològica d’anàlisi del TO per Juan Miguel Portal.

- Teoria sociològica del teatre d’Erwin Goffman.

- Teories teatrals de Brecht i Piscator.

- Articles i llibres usats per a parlar del Teatre Social a Catalunya, fets pels acadèmics

Francesc Foguet, Mercè Saumell, Enric Ciurans, Ricard Salvat i Maria Josep Ragué.

- Teoria sobre el Teatre Social de Georges Laferrière, Jouni Piekkari, Tomás Motos i

Josep Maria Font.

- La tesi doctoral de Tânia Baraúna.

- Les tesines doctorals d’Ester Belvis i Oriol Puig.

- Teoria dramatúrgica sorgida a partir de la tesi doctoral feta sobre Els Joglars per

Joan Abellan: “La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars: anàlisi dels textos

produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d’El joc a Daaalí) “.

- Teoria de la segmentació del text dramàtic de Carles Batlle.

- Teoria dramatúrgica de Pavis, Lehmann i Szondi, entre altres.

- Teoria de la comunicació de Habermas.

- Teoria sociològica teatral de De Marinis, Turner i Duvignaud.

- Tota la teoria dramatúrgica expressada per en Jordi Forcadas a través d’entrevistes i

de la seva participació a unes jornades d’investigació dins del Doctorat a l’Institut del

Teatre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario