AMINA BUSCA FEINA PARTE I

A partir de esta entrada, vamos a ofrecerles toda la tesina sobre "Amina busca feina" en diversas partes:

...........................................................................

1) ORIGEN I POSADA EN MARXA DEL PROJECTE

Amina busca feina és un projecte que va començar a sorgir entre el gener i l’abril de 2007 a

partir d’una idea de la família marroquina El Hilali, formada per la mare, Amina, i els seus

dos fills mascles, Hamza i Ayoub, que estaven cursant estudis teatrals a Pa’tothom. Amina

també té una filla petita anomenada Jasmina, que no participa en el projecte. L’Amina

explica així com se li va ocórrer la idea:

“Al principi no sabia res, treballava netejant escales i em passava el dia així, fins que un dia

li vaig comentar a l’Ayoub que podríem fer alguna representació. [...] Cal dir que l’Ayoub

sempre m’havia demanat que li donés idees per a fer representacions. Jo li explicava

històries, moltes d’elles certes i autobiogràfiques. Potser va ser això el què em va motivar a

voler iniciar aquest projecte teatral. Així doncs, l’Ayoub li va comentar a la Montse Forcadas

i ella va acceptar encantada. De fet, aquesta afició pel teatre ve des de sempre. A casa

érem tota la família qui representava, ens inventàvem qualsevol cosa per a gravar. Així

doncs, abans de fer l’obra i de fer teatre ja portàvem aquesta vena teatral.”120

Montse Forcadas va ser la que va donar l’empenta a Jordi Forcadas perquè s’involucrés

com a dramaturg i director de l’obra de teatre que volia donar a conèixer les problemàtiques

de la mare dels dos alumnes El Hilali.

Amina volia parlar sobretot dels problemes que té per poder accedir a molts llocs de treball

pel fet de ser una dona musulmana i de no parlar català. Ella també volia denunciar la

situació familiar que esdevé a partir de les seves múltiples visites a la seguretat social, a

l’INEM, a les ETT, etc.

L’obra de teatre es va començar a treballar a la casa dels El Hilali, els dos fills conjuntament

amb la mare feien improvisacions de les situacions que l’Amina volia denunciar que comenta

amb aquestes paraules: “Tal i com et deia, primer ho vèiem com un joc i jugàvem a casa i,

després, es va plantejar i ja ho vam assajar.” Quan van començar a assajar amb el Jordi,

van començar a polir totes aquestes improvisacions i a descartar les que eren repetitives.

Als assajos assistia sempre Montse Forcadas per donar el seu punt de vista. Tota la família

era creadora del text i investigava la seva realitat que després articulava verbalment a través

de l’escena. La creació de l’attrezzo, el vestuari, la música i la caracterització també han

estat a càrrec de la família i les ajudes externes van ser mínimes.