CTO PA' TOTHOM

 Un nou model d’ensenyament



El Forn de teatre Pa’tothom és una escola pionera a l’Estat quant a la formació de teatre de caire social. Forcadas i el seu equip han creat un nou model d’ensenyament per dues raons essencials: d’una banda, es formen actors que treballaran majoritàriament en projectes socials i, d’altra banda, es formen pedagogs d’intervenció social a través del teatre que en un futur podrien ser la nova fornada de professionals del teatre social. Amb aquests model de formació, Pa’tothom intenta dignificar els professionals que es dediquen a aquest tipus de teatre.



Pa’tothom organitza la formació de l’actor i la formació de teatre com a intervenció social amb dos nivells i l’escola ofereix la possibilitat d’estudiar les dues formacions simultàniament. Des dels seus inicis, Pa’tothom impartia un tipus de formació teatral convencional, però a partir del Drama Way aquest tipus de formació canvia i l’actor que sorgeix de l’escola trenca amb l’estereotip de l’actor convencional que surt d’altres escoles catalanes com poden ser El Timbal o El Col•legi de Teatre, entre d’altres.



Al curs 2004-05, l’equip de Pa’tothom va començar a treballar de manera poc delimitada cap a un nou tipus d’actor, quan va decidir iniciar una nova formació paral•lela del que en l’actualitat s’anomena formació de teatre d’intervenció social. Després de la reestructuració del 2006, amb l’entrada a l’equip de Juan Miguel Portal, Willo i Luz Marina Gil, tot l’equip de Pa’tothom vol oferir una “educació integral de l’actor” i treballar amb un “actor sensible a la realitat social” que desenvolupi a més d’un sentit artístic i estètic una sensibilitat vers les problemàtiques socials. Per això, a l’hora d’informar als alumnes s’adverteix d’aquesta filosofia i se’ls indica que si volen ser actors de televisió i cinema comercials, es formin en una altra escola. Tal com indica Montse Forcadas: “Tu, aquí com a actor, has d’estar preocupat per les mobilitzacions de les prostitutes. Aquest és l’actor que volem.” Amb aquest objectiu, l’escola incentiva que els alumnes cursin les dues formacions (d’interpretació i de teatre social) simultàniament oferint rebaixen en els preus, de manera que en futur els sigui possible oferir una única formació conjunta.



Una de les problemàtiques amb què es troba l’escola en el moment actual és que els alumnes interessats en la formació de teatre com a intervenció social no acostumen a estar interessats amb la formació d’actor i com que solen ser professionals de l’educació, de la sanitat, de treball social, etc. sense estudis actorals, les classes d’aquesta formació sovint han d’incloure continguts bàsics d’interpretació. Tal com reflexiona Montse Forcadas:



“Ve gent d’Educació Social i diu: ‘Com dinamitzo un col•lectiu?’, però sense tenir ni idea de teatre. Ens ve l’actor: ‘Com dinamitzo un col•lectiu?’, però sense tenir coneixements sociològics, sense qüestionar-se què és cultura, què és marginació, etc. Els alumnes han de tenir un plantejament de tots aquests termes institucionalitzats. Aleshores s’arriba fer una formació total. No ens serveix ni un ni l’altre.”



Amb tota aquesta filosofia, l’equip de Pa’tothom que no segueix cap model d’escola que serveixi de referència per als ideals que persegueix, decideix crear els seus propis models de formació per a les dues vessants. Quant a la formació de teatre d’intervenció social, Jordi Forcadas és el membre de l’equip més format en aquest camp. Després de conèixer Boal a l’Institut del Teatre, va tornar-lo a tenir com a mestre a França en un curs més intensiu l’any 2005. La seva formació també compta amb els estudis fets en cursos dirigits per Allan Owens, Jouni Piekari i Ganguly Sanjoy i per tots els professionals que han participat al Drama Way i a les Trobades Internacionals de Teatre i Educació que organitza l’entitat com, per exemple, Adrian Jackson. Aquest coneixement tant ampli que té Forcadas fa que el curs de formació de teatre social de l’escola no sigui només de Teatre de l’Oprimit ja que, a més, es donen eines d’altres metodologies. Pa’tothom no accepta el concepte teatre social per anomenar la seva formació específica, perquè entenen que tot el teatre és social. Va escollir el terme “teatre d’intervenció social” després d’haver convidat a Allan Owens a Barcelona perquè consideren que amb aquest terme s’indica que el teatre serveix per intervenir en la societat i transformar-la, és a dir, la definició de la seva concepció es correspon a la tercera accepció de teatre social que hem analitzar en el capítol anterior.



Després de tota aquesta formació i la creació del concepte de teatre d’intervenció social, Forcadas decideix plantejar els estudis reprenent tant Brecht com Boal, complementant les dues teories i no només plantejant similituds, fet que agrada molt a Julián Boal, perquè fins aleshores mai no s’havia estudiat el teatre de l’Oprimit començant per aquestes arrels, tal i com ho va fer Augusto Boal. A partir d’aquest moment, Jordi Forcadas com a jòquer reconegut dins el Teatre de l’Oprimit comença a impartir cursos a altres CTO d’Europa i la resta del món, però en cap moment escull la formació que s’ofereix en aquestes entitats com a referència per al seu centre, sinó que va més enllà, ja que fruit d’una investigació exhaustiva sobre la formació del nou actor que Pa’tothom té en ment, acaba per desenvolupar una tècnica que permet formar el que ell anomena “actor social”.



Forcadas que té formació com a dramaturg i escenògraf s’encarrega, a partir del 2006, de la formació central d’actors i basa el seu treball en una reinvenció de la teoria de Bertolt Brecht amb les aportacions de Boal sense deixar de banda el treball desenvolupat pel mètode Stanislavski. Forcadas forma actors perquè siguin rítmics a escena, espontanis, capaços de sintetitzar i de verbalitzar els conflictes. Forcadas creu que a la vida quotidiana fem d’actors: “Cal dir que és un dels grans reptes a la vida, som actors i molts cops ens empassem el conflicte sencer.” L’actor social de Forcadas té un ampli coneixement del Teatre de l’Oprimit d’Augusto Boal i interacciona en una societat sent conscient que potser opressor i oprimit alhora. La metodologia de treball que utilitza Forcadas per tractar les problemàtiques socials amb aquests actors és incloent-los en el repartiment de les obres de Teatre Fòrum que es creen a l’escola, és a dir, fer-los partícips en obres que lluiten contra l’opressió.



Forcadas també és el director o jòquer de la majoria d’obres que fan els seus alumnes i sempre intenta interferir poc en el procés creatiu perquè no es perdi l’espontaneïtat i originalitat. Treballa com a motivador, animador i comunicador per tal de donar confiança a l’actor. El seu paper de formador actoral amb col•lectius oprimits és pràcticament el mateix, tenint en compte que aquests no seran professionals a diferència dels actors socials que forma.



Amb tot això, la formació de l’actor social es complementa amb la de teatre d’intervenció social que l’equip de Pa’tothom també ha reinventat amb les aportacions de Juan Miguel Portal que queden clars en el seu llibre Análisis social en el Teatro del Oprimido. Bases para un anàlisis social en la creación de una obra de teatro foro (1) , publicat el 2009 i presentat oficialment el dia 9 de maig d’aquell mateix any. Casualment aquesta presentació va coincidir amb l’homenatge mundial que es va fer en memòria d’Augusto Boal. L’acte va començar amb una presentació del llibre a càrrec del mateix Portal després que Jordi Forcadas el presentés. Seguidament Adrián Crescini, un col•laborador de Pa’tothom, va llegir el missatge escrit per Augusto Boal per al Dia Mundial del Teatre del 2009 i es va obrir un torn de paraula lliure, però degut a l’emoció del moment ningú no va voler parlar. Després del col•loqui es va fer un brindis a la Sala d’exposicions en honor a Augusto Boal. Aquest llibre reflecteix el material que s’ofereix en la matèria que Portal imparteix als dos nivell de les dues formacions en què es donen unes bases clares per una anàlisis social del TO, sobretot, en la creació d’una obra de Teatre Fòrum.



Portal també està d’acord amb aquest concepte d’actor social creat per Forcadas ja que, per començar, ell considera que és necessària una tècnica actoral sempre que l’actor cregui en allò que està fent. Igual que els altres membres de Pa’tothom, opina que cal formar actors que tinguin una forta consciència sobre el que és la societat i els seus problemes i creu que l’alumnat que trepitja aquesta escola ha de tenir vocació teatral, però sobretot la inquietud d’adquirir una bona eina per actuar per a la intervenció social.



Portal enriqueix el concepte d’actor social a partir de la seva visió del Teatre de l’Oprimit combinada amb la seva investigació sociològica del component cultural que s’aplica per a la creació els personatges, conjuntament amb una caracterologia i l’ús de l’Anàlisi Transaccional que més endavant veurem. Portal considera que el TO tindrà raó de ser sempre que, durant una representació de Teatre Fòrum, quedin molts clars el conflicte, l’opressor i els mecanismes utilitzats per a exercir aquesta opressió perquè el públic senti la necessitat de buscar possibles solucions per a lluitar contra l’opressió. Després considera que s’ha reflexionar fins a quin punt l’oprimit contribueix a l’opressió. Portal considera que quan es porten endavant projectes de Teatre Fòrum, cal que sigui un procés continu i que després es faci un seguiment per valorar quin impacte ha tingut el projecte en el col•lectiu.



Portal ha utilitzat el Teatre Invisible del TO com a mètode per a la seva investigació com a sociòleg a partir del qual ha creat el seu Teatre Enquesta (2) . El Teatre Enquesta de Portal es diferencia del Teatre Invisible perquè “tiene la finalidad de obtener una información sobre ciertas temáticas sobre su posterior estudio i la elaboració de un diagnóstico (3).” , és a dir, en què l’anàlisi es centra en una part dels espectadors que serà objecte de la investigació, el Teatre Invisible busca la resposta de tots els espectadors que estan presenciant l’acció. Podem imaginar-nos una acció en què es vol analitzar l’atenció que rep una dona embarassada en un Centre de Salut perquè va de part i no arriba a temps a l’hospital. Si estiguéssim fent Teatre Invisible, ens fixaríem més en les reaccions dels altres pacients davant de l’atenció que rep la dona en aquest context, en canvi, segons el Teatre Enquesta de Portal, el personatge de l’embarassada té la missió d’analitzar com és tractada pel personal sanitari del Centre per poder fer un diagnòstic sobre l’atenció al pacient. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix que el personal objecte d’estudi no estigui condicionat com passa a l’hora de respondre una enquesta en què tots patim el “síndrome de la mostra”(4) .



Portal té molt en compte les seves adaptacions en el TO per treballar amb els actors socials formats sota les directrius de Forcadas, però per a Portal és important tenir en compte que en el TO l’espectador passa a ser actor i és això el que diferencia el TO de qualsevol altre tipus de teatre. Portal considera que “és important que es busqui un llenguatge, és a dir, un codi de símbols d’interpretació fàcil perquè l’espectador pugui fer seu el missatge i adaptar-lo al seu Component Cultural.”



L’escola vol dignificar els actors que fan teatre social perquè per a l’equip de Portal la idea que els mals actors es dediquin a fer Teatre de l’Oprimit no és correcte, ans al contrari, aquests actors tenen un aspecte afegit: la sensibilitat que els permet creure en un món millor fet que el du a posar-se al servei de la societat per aconseguir la transformació social.



El model d’ensenyament que ha creat Pa’tothom només s’ha vist continuat des d’un altre punt de vista per l’escola gironina El Galliner, que hem descrit en el capítol anterior. Si analitzem la oferta educativa de les altres escoles de teatre professional de Barcelona ens adonarem que només molt puntualment s’ofereixen alguns cursets intensius d’algun tipus de metodologia de teatre social o en la majoria de casos sobre com l’actor o no actor pot millorar les seves habilitats comunicatives o socials, com passa a l’escola Eòlia, ja esmentada anteriorment. Aquest fet es dóna o bé perquè no hi estan interessats o bé perquè Pa’tothom és l’escola de referència quant a aquest tipus de formació. En tot cas, el que s’està produint actualment a Barcelona és un boom en la formació de l’actor sota les directrius de la psicologia de la Gestalt, tal com ho demostren l’existència d’escoles com Gestual, Centro Jorge Villalonga, Torrente Experimental, Atrium Gestalt (5), entre d’altres. Tanmateix, tot i que aquests dos moviments tenen punts en comú, mai no s’han produït col•laboracions importants entre els seus practicants fins al dia d’avui, encara que Forcadas, durant aquest últim curs, ha inclòs un taller intensiu de dramateràpia a càrrec de Hansen a la formació que ofereix al seu centre.



Si tenim en compte la història de la formació actoral a Catalunya veurem que no hi ha cap escola catalana que hagi treballat mai amb un model d’ensenyament semblant al de Pa’tothom. En tot cas ens hauríem de remuntar als anys seixanta per trobar a Catalunya una experiència que tingui punts ens comú amb la que es desenvolupa a l’associació Pa’tothom. Ens referim a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, EADAG, creada al 1960 per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, entre d’altres, i que ells van dirigir molt intensament fins a l’any 1978. Aquesta escola ha estat l’objecte d’estudi d’Oriol Puig a la seva tesina doctoral “L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època” (6) en què considera que l’EADAG va sorgir com una alternativa a l’Institut del Teatre que pel fet de ser públic s’havia de cenyir a les directrius del règim franquista i que pedagògicament havia quedat plantat al 1939 (7) . L’EADAG es va convertir en la primera escola privada de teatre de tot Catalunya que, com hem vist anteriorment, va ser seguida per Estudis Nous i l’Escola d’Estudis Escènics El Timbal.



En el seu treball de recerca, Puig enumera els objectius generals de l’AEDAG: “Una escola per als actors, directors i investigadors teatrals del futur, que acabés formant una companyia professional, amb els següents objectius: crear un repertori (a partir de textos clàssics i contemporanis, catalans i estrangers), crear un nou tipus d’actor preparat per interpretar aquest repertori, i trobar un nou llenguatge de posada en escena per al teatre català, el realisme èpic.” (8)



En comparació a Pa’tothom, l’escola de Salvat també pretenia crear un actor que a través del realisme èpic de Bertolt Brecht, denunciés la situació d’opressió que es vivia sota el franquisme, idea que relacionem amb el concepte d’actor social de Forcadas. Un altra similitud entre les dues escoles és que tant Salvat com Forcadas són dramaturgs que tenen la intenció de reunir un repertori d’obres per a ser interpretat pels actors que surten de les seves escoles. La gran diferència entre les dues escoles, però, és que Salvat tenia en ment preparar actors professionals i no considerava treballar amb col•lectius populars oprimits. El que realment Salvat pretenia era crear el teatre català del futur amb un aire clarament nacionalista tal com es veu plasmat en la trajectòria de l’escola. Forcadas també està creant un nou actor català en comparació a la resta de l’estat ja que el Teatre de l’Oprimit encara no està prou arrelat fora de Catalunya.

NOTES:

(1) Juan Miguel Portal, Análisis social en el Teatro del Oprimido. (Barcelona: Pa’tothom,2009). Capítols 3, 6 i 8.


(2) Encara que Portal ha donat a aquesta tècnica el mateix nom que té la primera gran fase del Teatro de la Escucha de Moisés Mato, també relacionada amb el Teatre Invisible, hem de remarcar que els dos teatres enquestes són ben diferents l’un de l’altre per raons idiològiques
.
(3) Portal, Análisis social en el Teatro del Oprimido Pàg, 166.


(4) Ibidem.

(5) Cal no confondre Atrium Gestalt amb l’escola Atrium, sorgida de la companyia de Ferran Audí, que porta el mateix nom.

(6) Oriol Puig, “L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època”. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. 2007. Treball de recerca

(7) Ibidem, p. 4.

(8) Ibidem, p. 6.