4.4 Desenvolupament i comparativa de dues sessions
Com hem indicat anteriorment, en aquest apartat compararem el desenvolupament d’una
sessió feta el 2007 amb l’última que s’ha realitzat el 2009: les obres que compararem són la
del Llantiol i la de Granollers. Per fer la comparativa, narrarem sobretot el desenvolupament
del Fòrum, tenint en compte l’aplicació de la metodologia segons Jordi Forcadas i el mateix
Boal.
Com hem anomenat abans, la sessió del Llantiol es va fer dins d’un festival, per tant, el
públic assistent va ésser bastant nombrós. En aquesta ocasió, Jordi Forcadas va fer de
jòquer. Per fer l’estudi d’aquesta representació, ens basarem en la transcripció literal de la
sessió que podeu trobar a l’annex 3.
Després de finalitzar l’obra, Jordi Forcadas comença a plantejar el debat amb el públic: la
primera pregunta que fa és si el que s’ha vist és una tragèdia o un drama. El públic
majoritàriament diu que és un drama i Forcadas reafirma aquesta resposta perquè les
tragèdies no es poden canviar i els drames, sí. A partir d’aquest moment es forma un petit
debat sense cap intervenció a escena de cap espect-actor i es produeixen intervencions
orals d’una desena de persones:
- Forcadas pregunta si es pot donar algun canvi en la situació de l’Amina i un
espectador contesta que aquesta situació no és justa.
- Un altre espectador diu que tot això és una situació que li passa a tothom, però un
altra persona afirma que l’Amina té problemes afegits perquè és una dona que no
parla català.
- En Forcadas torna en el seu paper de jòquer i preguntar què es pot fer per canviar la
situació i fa una pregunta clau: si és convenient o no denunciar a la Pepi?
- Una espectadora indica que la solució és que a la Pepi li passi alguna cosa que seria
l’alliberament de l’Amina, és a dir, si no hi ha opressor, no hi ha oprimit. Però després
el públic en general diu que el problema no està en l’Amina sinó en el sistema, que
és un problema de tots.
- Llavors Forcadas, pregunta si es pot canviar el funcionament de l’INEM i el públic en
general diu que els ciutadans no poden fer res per a millorar la situació, però un
espectador diu que no hi està d’acord perquè amb el dret del vot, podríem canviar el
sistema laboral en el qual vivim si es canvia el governant que l’administra. Aquest
espectador explica com se sent de culpable quan el seu fill li explica les situacions
que viu a l’INEM, perquè es considera responsable tenint en compte la seva elecció
de vot.
- En Jordi Forcadas s’adona que fins aleshores només havien parlat homes i demana
a les dones que donin la seva opinió. Una espectadora diu que això li passa a tothom
i que no està bé.
- Una altra persona diu que la solució és fer boicot no anant a votar, però el públic
crida que aquesta no és la solució i aleshores s’esdevé una altra polèmica dins del
debat: Forcadas diu que realment la situació dels immigrants és pitjor perquè
s’aprofiten si no tenen els papers i no coneixen els seus drets.
- Una espectadora de França diu que fer un boicot podria ser perjudicial perquè podria
sortir l’extrema dreta guanyadora, tal i com va passar en les eleccions franceses.
Afirma també que el que ha de passar és que la societat canviï.
- Forcadas diu que aquest tipus de teatre pretén això justament i demana al públic que
surti a escena per intentar buscar una solució que ajudi a l’Amina.
- Els espectadors diuen que ella no havia de signar el contracte i que abans el seu fill
l’hauria d’haver llegit. Forcadas convida a una persona a que surti a escena i la
persona no vol, però tot el públic l’anima. S’esdevé la primera intervenció d’aquesta
sessió de Fòrum protagonitzada per una noia anomenada Patricia.
Patricia parla amb Forcadas sobre el que pretén fer en l’escena quan l’Amina ha de signar el
contracte que ofereix la Pepi. Aquí comença l’acció teatral: la Patricia fa el paper d’una veïna
de l’Amina que és advocada i quan la Pepi la veu es queda una mica parada. La Pepi es
disposa a explicar el contracte a l’Amina perquè diu que ella és la que ha de treballar i no la
seva veïna. La veïna s’adona que el contracte que signarà l’Amina la condueix a cobrar part
del sou en negre. La Pepi li recrimina que l’Amina no es decideix i se’n va dient que hi ha
moltes persones interessades en aquesta feina. Finalment, aquesta intervenció no aporta la
millor solució perquè l’Amina es queda preocupada pel fet de no haver aconseguit la feina i
perquè té moltes despeses per pagar.
En aquest moment, una persona del públic crida que l’Amina ha de denunciar a la Pepi.
Forcadas talla l’acció i comença així una segona intervenció teatral protagonitzada per l’Edu,
un exalumne de Pa’tothom. L’Edu, que en un primer moment fa de fill de l’Amina, comparteix
escenari amb la Patricia, és a dir, hi ha dues persones disposades a ajudar a l’Amina.
Aleshores, l’Edu i la Pepi s’embranquen en una discussió pel tema del contracte. L’Edu vol
que se l’emporti a casa per llegir-lo millor i demana a la Pepi que esperi una resposta de
l’Amina, encara que l’avisa que el contracte és il·legal i que es podria quedar sense feina. La
Pepi no li dóna el seu telèfon quan l’Edu li el demana, però aquest s’adona que el té l’Amina.
La Pepi té pressa i vol marxar corrents. La Patricia i l’Edu li diuen que s’ho repensi i quan li
pregunten pel seu cap ella ja desapareix d’escena i aquesta s’acaba.
Jordi Forcadas, després d’aquesta segona intervenció, qüestiona al públic què els ha
semblat aquesta segona intervenció teatral, moment en què comença una segona part de
debat verbal:
- En aquest moment, l’Amina confessa que ella té aquest nou problema: ha de signar
un nou contracte i li passa el de sempre, no fa més que signar contractes i que mai
no cobra ni quitança, ni altres deduccions com les vacances.
- La Patricia s’ofereix per acompanyar-la a signar. Però repesant a l’escena vista, el
públic opina que només ha aconseguit que la Pepi fugi i l’Amina es quedi sense
feina.
- Malgrat tot, Forcadas recorda que aquesta situació li passa a més gent i comença un
altre punt polèmic del debat: un espectador recrimina que l’escena no és real perquè
no hi ha Pepis amb Jaguars i que cap advocat tindria temps per acompanyar-la, ja
que són molt individualistes.
- Un altra persona comenta que la solució està en associar-nos per lluitar de forma
comuna, però l’espectadora que ha criticat el Jaguar de la Pepi, diu que ella ha estat
una de les acomiadades de la Seat i que ningú no es va unir per a lluitar perquè,
segons ella, el company és l’enemic.
- Un altre participant diu que el que ens passa és que tenim un instint de
supervivència. Seguidament, la Patricia, que no és de Catalunya, diu que a vegades
per aquest instint de supervivència traiex els seus principis i valors i que una
associació la va ajudar molt quan va arribar a Catalunya.
- En Jordi Forcadas explica que quan van fer l’obra a S.O.S Racisme, va quedar clar
que aquesta entitat i d’altres tenen serveis jurídics que ajuden a l’immigrant o a la
persona necessitada,i que a ell mateix, li van fer servei en un moment de la seva
vida.
- En Jordi demana si algú vol dir quelcom sobre aquest tema i el fill gran de l’Amina
demana si algú vol acompanyar a la seva mare en la seva propera entrevista.
Aleshores, entre el públic es demana algun advocat.
- Seguidament, en Jordi Forcadas procedeix a acomiadar l’acte tot dient que vol que la
gent se’n vagi contenta a casa perquè encara que la solució no sigui fàcil, el que han
de fer és pensar en com canviar la realitat.
Finalment, l’Edu va ésser la persona encarregada d’ajudar a l’Amina a través d’un amic seu
advocat, d’aquest fet en parlarem més endavant.
La sessió de fòrum del Llantiol la comparem amb la sessió de Teatre Fòrum que es va fer el
24 de gener de 2009, a la II Festa de dones de Congost a Granollers. En aquesta ocasió, la
persona encarregada de fer de jòquer va ser la Montse Forcadas. L’actuació van tenir una
durada d’uns 30 minuts i l’epíleg es va haver d’anular a causa de les condicions de l’espai.
Tot seguit, es va iniciar el fòrum que també va durar uns 30 minuts. Les intervencions del
públic durant el fòrum van ésser poques, però molt diverses.
Costava molt que el públic parles i la Montse Forcadas feia contínues preguntes amb el
micròfon a la mà per motivar-lo a participar, però de vegades costava que parlessin a través
del micròfon i no se’ls escoltava bé. Per un altra banda, havia persones que demostraven
una manca de respecte a l’espectacle perquè no deixaven de parlar.
Només es va fer una intervenció com a espect-actor, però per arribar a aquest fet es va
parlar dels següents temes:
- Es va comentar que en Toni era el que podia ajudar més a l’Amina i que hi havia
possibilitats de canviar i millorar la situació.
- Es va comentar que aquesta situació era també freqüent entre la població espanyola
i no sols entre la immigrant, però la persona que ho va exposar també va insistir que
segons ella només els immigrants rebien ajudes. Sobre aquest tema es va evitar
arribar a una polèmica tallant-lo en sec i quedant com un comentari més, ja que la
idea principal era una injustícia social que es dóna a tota la classe baixa, per manca
de recursos.
- També es va parlar de la discriminació laboral de la dona, de les diferències salarials
entre homes i dones, de la incompatibilitat entre la vida laboral i familiar i dels
acomiadaments per embaràs.
- La Montse Forcadas va preguntar sobretot en quins moments l’Amina s’estava
equivocant i on podia canviar la seva actitud per no arribar a una crisis total. El públic
va indicar diversos cops que l’Amina havia de denunciar els fets, sobretot del
Carrefive.
A partir d’aquesta última pregunta, una dona àrab del públic va dir que ella el que no faria
seria signar el contracte que ofereix la Pepi a l’Amina, perquè pensava que aquí ja podia
canviar la situació molt abans d’arribar al Carrefive. La Montse Forcadas va animar a
aquesta dona perquè sortís a escena per reemplaçar l’Amina, però ella va dir que volia sortir
a escena com amiga de l’Amina en el moment de la signatura a l’escena quarta.
L’escena va començar després de dir “Un, dos, tres i acció!” i va començar la participació de
la Sumaya, el nom real de la dona, que es presenta davant la Pepi com una amiga de
l’Amina per ajudar-la en els tràmits de la feina. La Sumaya diu a la Pepi que sap que
treballar dues hores al dia cotitzades i cobrar la resta del sou en negre és il·legal i que, per
tant, l’Amina no signarà aquest contracte. Però la Pepi aconsegueix convèncer les dues
dones que signar el contracte és l’única opció que tenen si l’Amina vol treballar.
En aquest moment; després d’una bona estona de discussió, la Montse Forcadas dóna per
acabada la intervenció de la Sumaya. Finalment, l’objectiu de la Sumaya no s’ha aconseguit
perquè el contracte acaba signat i això fa veure al públic que no tot és tan senzill
d’aconseguir.
Per manca de temps aquesta és l’única intervenció a escena del públic que es fa d’aquest
fòrum i que tampoc es va comentar amb la resta del públic com s’acostuma a fer.
Després d’haver descrit les dues sessions d’Amina busca feina del Llantiol i de Granollers,
passarem a fer una comparativa tenint en compte els punts següents:
- Cal destacar que en les dues sessions, les intervencions a escena han estat en el
mateix moment de l’obra de teatre: quan l’Amina ha de signar el contracte que li
ofereix la Pepi, és a dir, l’escena quatre. Aquest fet constata que la “finestra” que
Forcadas buscava en aquest moment clau ha estat molt encertada, ja que permet
que el espect-actor hi vegi una possible solució en el problema de l’Amina. Tant al
Llantiol com a Granollers, tots els personatges volien interpretar un amic o amiga de
l’Amina que entén una mica de lleis i sap que el contracte és un engany. D’altra
banda, anotem que les persones que normalment volen intervenir en aquest moment
també són professionals del dret, encara que no és el cas de la Sumaya a Granollers
i de l’Edu al Llantiol.
- Totes les intervencions dins d’aquesta escena tenen la intenció de fer a veure a
l’Amina que si signa el contracte es veurà obligada a treballar en negre, però sempre,
en totes les ocasions, la Pepi intenta persuadir a l’Amina i al seu acompanyant dient
que el contracte és la millor opció si a l’Amina li cal feina i adverteix que sempre hi
haurà una altra persona disposada a fer-ho.
- Tant en una sessió com en l’altra, surten els mateixos temes de debat. Normalment
abans d’una intervenció sempre hi ha un petit intercanvi de parer entre el jòquer i el
públic i, també quan s’acaba una intervenció, s’acostuma a fer una reflexió conjunta
de l’acció teatral que ha fet l’espect-actor. Aquest fet només va ésser possible a la
sessió del Llantiol. Observem, però, que la temàtica que sorgeix a l’hora de parlar de
la situació laboral de l’Amina es repeteix en els dos casos: majoritàriament, la gent
suggereix que aquest problema el té tothom, i de vegades, es fan comentaris que
poden semblar en un primer moment racistes: la típica frase, “ellos tienen más
ayudas que nosotros”. D’altra banda, hi ha una sensació general que políticament les
coses no estan funcionant i que s’haurien de canviar moltes lleis. La major part
d’opinions reclama una major participació ciutadana per a canviar la realitat social.
- En les dues sessions, el temps dedicat ha estat més o menys el mateix, però dóna la
sensació que la sessió del Llantiol va ésser més intensa que l’altra, el sol fet que es
fes en un teatre va condicionar la recepció del públic. Els espectadors del Llantiol van
ésser més participatius que els de Granollers, segurament, com ja hem indicat
anteriorment, perquè la preparació teatral i social d’aquests era molt més elevada en
relació al públic de Granollers que tenia un primer contacte amb el Teatre Fòrum.
- Quan a la representació teatral, hem de dir que les condicions físiques i
escenogràfiques del Poliesportiu de Granollers no eren prou adequades per fer una
obra teatral i, per això, l’epíleg es va suprimir, i per la mateixa raó, el fòrum va ésser
una mica complicat, ja que la comunicació entre el públic no era prou bona per
problemes acústics; en canvi, al Llantiol, hi va haver un caliu familiar, de proximitat,
que feia la representació teatral molt càlida. El públic de Granollers semblava, per
moments, poc interessat per l’obra i que volgués anar al sopar gratuït que
continuava a l’obra: van “agafar” l’obra com a un entreteniment més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario