4 APLICACIÓ DE LA METODOLOGIA DEL TEATRE FÒRUM SEGONS FORCADAS
En aquest apartat descriurem la tècnica del Teatre Fòrum tenint en compte el paper que ha
de desenvolupar el jòquer. A continuació especificarem un model d’intervenció del jòquer
utilitzat per Jordi Forcadas tenint en compte totes les premisses de boalianes. Boal en el seu
llibre Juegos para actores y no actores, dedica l’últim capítol a solucionar una vintena de
dubtes i certeses en què comenta el paper del jòquer. Les regles obligatòries són bàsiques
per a desenvolupar correctament aquest paper:
- El jòquer ha d’evitar tot tipus de manipulació i d’inducció de l’espectador. No ha de
treure conclusions que no sigui òbvies i les seves pròpies conclusions les ha de
transmetre sempre en forma de pregunta perquè el públic respongui sí o no.
- El jòquer no decideix res pel seu compte. Estableix les regles del joc però ha
d’acceptar que el públic les modifiqui si ho considera necessari per analitzar el tema
en qüestió.
- El jòquer ha de reenviar els seus dubtes al públic perquè el públic decideixi,
especialment a allò que es refereix a les intervencions dels espect-actors. El jòquer
ha de preguntar al públic si el protagonista està avançant o no i si està derrotant
l’opressor.
- El jòquer ha d’estar atent a les situacions “màgiques”, és a dir, impossibles i
fantàstiques. Tanmateix, mai no ho ha d’afirmar directament sinó que ha d’interrogar
al públic perquè sigui el qui determini si la situació proposada és real o no. El jòquer
també ha d’estar atent a les solucions insuficient perquè no produeixen cap canvi
suficientment mobilitzador.
- L’actitud física del jòquer és molt important. El jòquer ha de tenir un actitud dinàmica,
que no impositiva, activa i no transmetre la sensació de cansament, por, timidesa,
inseguretat, etc. perquè provocaria la mateixa actitud en el públic.(2001, 401)
Després d’haver repassat aquestes normes boalianes passem a descriure el model
d’intervenció que utilitza Forcadas i que es divideix en les tres fases de què es composa un
espectacle de Teatre Fòrum: la primera abans de començar la representació, la segona és
la representació pròpiament dita i la última quan ja s’ha acabat l’obra i s’obre el fòrum.
La primera fase té una durada d’uns quinze minuts durant la qual es presenta l’obra i suposa
un primer contacte amb els espect-actors. El jòquer planteja les següents qüestions al
públic: els pregunta què creuen que és el Teatre Fòrum i deixa clar que no és un tipus de
teatre convencional i què s’espera del públic, els explica com participar-hi, però remarca que
no és obligatori, presenta els actors i els personatges i activa els espect-actors a través
petits jocs teatrals de confiança i coneixença per trencar el gel i conèixer els altres espectactors.
Boal especifica que també es poden fer petits exercicis de Teatre Imatge just abans
de començar la representació tot i que no és un pas obligatori. Si aquest procés es fa en
ordre invers, els resultats són més negatius perquè el públic es sent més tens o manipulat.
Tot seguit es representa la peça teatral que acostuma a tenir una durada d’uns 25 minuts. El
jòquer indica cridant “Stop” el moment en què l’obra finalitza i, després que el públic hagi
aplaudit, el jòquer ha de començar a incentivar les primeres intervencions tot demanat als
espect-actors si creuen que el que acaben de veure passa a la vida i és real. Si algú opina
que el que està veien és màgia o fantasia, s’ha de demanar que concreti qui o què és màgic
i, fins i tot el jòquer pot redirigir algun aspecte de l’escena involucrant directament a l’espectactor.
També es demana al públic quin personatge pensen que actua de forma equivocada i
quin ho està passant pitjor i per què. El jòquer intenta activar el debat mentre estudia el
col·lectiu i, si l’observa molt apàtic, pensa com pot fer-ho perquè aquest senti empatia per
l’obra i d’aquesta manera provocar que el públic sigui assertiu amb alguna pregunta.
El següent pas que Forcadas recomana que s’ha de fer és preguntar quin personatge podria
fer alguna cosa diferent i en quin moment. Amb això el jòquer comença a recopilar opinions i
a avaluar les propostes més viables per provar-les a escena. Un cop el jòquer ha escollir la
millor opció, al seu entendre, es torna a escenificar l’obra fins que l’espect-actor diu “Stop”
moment en el qual pujarà a escena per canviar la situació. En general, abans de tornar a fer
la representació es crida conjuntament: “1,2,3, acció!”. Tanmateix, a vegades per falta de
temps, es representa directament des de l’escena on es produirà la intervenció de l’espectactor.
Es prova la proposta de l’espect-actor que en pujar a escena se li dóna algun element
per a fer personatge, encara que no té perquè ser sempre així, i s’intenta que quedi clar que
farà una provatura i que no té perquè ser la solució definitiva. Els actors que acompanyen
l’espect-actor han de jugar de manera que aquest hagi de lluitar per aconseguir el seu
objectiu, sense perdre el seu personatge. Mentrestant el jòquer ha d’observar el públic per
valorar la seva reacció i quan l’escena comença a esgotar-se, l’ha de tallar, sempre donant
temps a l’espect-actor perquè comprovi la viabilitat de la seva proposta. Un cop ha
finalitzada la intervenció, es preguntar a l’espect-actor si pensa que la seva proposta ha
funcionat i per què. Tot seguit s’obre la pregunta a tot el públic tot generant un segon debat,
aquest cop amb més material per aprofundir de manera que si la primera proposta no havia
estat viable, potser podrem veure una nova proposta millor que es pot provar
immediatament o reprendre opinions de l’inici del debat. Després es fa un torn de “cadira
calenta”, és a dir, torn de preguntes en què el jòquer ha d’intentar evitar el diàleg a dos
perquè es busca col·lectivitzar-lo. Per finalitzar la sessió, s’han de recopilar i enumerar
diferents propostes i extrapolar-les a la vida real de manera que els espect-actors reflexionin
sobre quines eines són útils i en quines situacions es poden aplicar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario