AMINA BUSCA FEINA PARTE IV

3 DRAMATÚRGIA I ESCENIFICACIÓ DE L’OBRA


3.1 Contingut argumental i estructura

Per analitzar la dramatúrgia de l’obra, tornem a situar-nos en el model utilitzat per Abellan en

la seva tesi doctoral.

Fins ara hem constatat clarament que el contingut argumental d’Amina busca feina està

basat totalment en fets reals i que la seva intenció és fer una denúncia social de la realitat de

l’Amina que es pot extrapolar a altres casos similars.

Per arribar a l’argument final, cal tenir present que tot parteix de la improvisació a partir

d’unes idees. L’Amina parteix d’un context i unes circumstàncies viscudes, una situació a

partir de la qual s’ha d’improvisar l’acció, que sempre en tot moment busca l’objectiu temàtic

final: descriure el seu difícil camí per a trobar feina. A partir de la situació que viu l’Amina, hi

ha un desenvolupament argumental que es donarà en vuit escenes. A part d’aquesta

estructura argumental, queda constància que hi ha una temàtica de naturalesa ideològica

extraargumental visible gràcies a dades que ens ofereix el text. Per tant, cal que l’argument

d’una obra de Teatre Fòrum estigui sempre unit amb la ideologia que es vol transmetre, és a

dir, el discurs.

L’argument, en literatura, és, segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana de

l’Institut d’Estudis Catalans, IEC, una “articulació dels fets sobre els quals està bastida una

obra narrativa.”

Tenint en compte aquesta definició, des del punt de vista dramatúrgic, un argument vàlid

sorgirà quan el protagonista tingui com a objectiu resoldre el seu conflicte, que assolirà

després d’haver superat una sèrie de obstacles. En el Teatre Fòrum, l’oprimit intentarà

superar els seus conflictes amb l’opressor malgrat tots els obstacles que aquest o la mateixa

societat li posin al davant. Les accions que l’oprimit i l’opressor duguin a terme, construiran

el discurs de l’obra.

En el Teatre de l’Oprimit, el conflicte, segons Victor Turner, està relacionat perquè té a veure

amb l’estructura social, ja que hi ha una oposició de poders pròpia de la realitat que provoca

l’enfrontament entre individus i grups (1988,132).

L’argument d’Amina busca feina és desenvolupa com una història oberta, és a dir, la

construcció dramàtica de l’obra no ens porta a un final tancat del conflicte, fet rellevant del

Teatre Fòrum. L’argument té un discurs temàtic i ideològic que troba veu en el personatge

de l’Amina que té un objectiu claríssim com a oprimida: saltar tot els obstacles opressors

que trobi pel camí fins aconseguir la feina que necessita per a viure. L’Amina actuarà d’una

manera o d’una altra segons els conflictes que es trobi, ella lluitarà contra uns poders socials

que l’enfrontaran fins al límit. Amb poques línies, Pa’tothom va resumir l’argument d’Amina

busca feina en el programa de mà de l’obra de la següent manera:

“Avui anem al teatre, però no per oblidar l’estrès quotidià, al contrari, coneixerem l’Amina,

que bé podria ser la Maria, la Mònica o qualsevol persona que intenta entrar al mon laboral.

Farem el viacrucis interminable de cues i despatxos per a veure una realitat que sovint

assumim des de la resignació total (molts cops pensant, ‘això no em passa a mi’), però que

aquí ens cal preguntar: Es possible canviar les relacions de poder que s’estableixen entre

qui necessita una feina i aquell que la pot donar? Poden seguir certes empreses abusant

impunement de la precarietat d’un treballador, més si aquest treballador és de fora, no

domina la llengua i a més és dona? Posa sobre la taula un problema vist per la gent que ho

viu, sense pretendre maquillar una realitat ni donar respostes consoladores. En mans de qui

està poder trencar l’abús de poder d’uns quants? Som els mateixos treballadors que hem de

ser indispensables per a la marxa d’aquesta societat? Que som la falca justa perquè no

tremoli la taula de la festa? I nosaltres, què podem fer?”

Quan parlem d’estructura, estem parlant de la forma amb què es presenta l’argument. Es pot

dividir en actes o parts, que al seu torn estan dividits en escenes o quadres. Les escenes, tal

com afirma Abellan, tenen “estructures de continuïtat” (1) que fan avançar l’acció dramàtica

de l’argument cap a les següents escenes. Cada escena té una estructura interna de temps i

espai en què es desenvolupa l’acció. L’estructura dramàtica pot variar d’una peça a una altra

depenent dels interessos de l’autor i el director.

Després d’aquesta digressió teòrica sobre el concepte d’estructura dramàtica, passem a

analitzar l’estructura de la peça teatral que ens ocupa.

Amina busca feina està estructurada en un únic acte de vuit escenes que ens porten fins a la

crisi xinesa, més un epíleg que de vegades no es representa depenent del públic al qual

vagi dirigida l’obra. Per tant, la unitat bàsica del text són les escenes que no tenen títol i que

segueixen una estratègia de continuïtat espaciotemporal lineal, és a dir, no hi ha cap

moment de flashback ni tampoc de flashforward.

Si analitzem l’estructura segons la teoria de la segmentació del text dramàtic de Carles

Batlle (2005, 2005b, 2008), diríem que la trama (grans seqüències) s’estructura en dues

escenes inicials, on es presenta a l’Amina i la seva problemàtica social. Després, vénen

quatre escenes, on es desenvolupar l’opressió viscuda per l’amina a mans de la Pepi. A

continuació, venen les dues escenes finals, on veiem a l’Amina en una nova feina, però que

acaba també sent una oprimida més, fins que arribar a la crisi xinesa. Quant a les

microseqüències, que hi poden trobar en cada escena, hem de dir que són mínimes i que

costa delimitar-les per part del lector. Per exemple, a la segona escena, hi ha canvis segons

l’estat d’ànim de l’Amina.

La història és restituïble totalment, segueix un esquema bastant clàssic: podem ajuntar les

escenes en un sol acte, model comú del Teatre Fòrum. La relació entre història i trama està

prou equilibrada: potser la escena tres i quatre es podrien haver fusionat. El disseny del

receptor implícit, en aquest cas un col·lectiu oprimit, està molt ben planificat a priori. La

dialèctica entre informació i expectativa es pot considerar bastant correcta. L’obra dóna

molta informació a cadascuna de les escenes, que creen alhora expectatives. L’acció

avança per relacions de causa i efecte en tot moment, encara que sigui en situacions

diferents.

Un resum de contingut de les escenes el podem fer així:

Primera escena

Succeeix a l’INEM. Hi intervenen un funcionari, l’Amina i el seu fill petit que es diu

Mohammed. L’escena explica com l’Amina ve a interessar-se per unes ofertes que veu en el

taulell d’anuncis. Una és de confecció que és la seva autèntica professió i l’altra de senyora

de la neteja.

L’Amina es troba amb els primers obstacles que li posa aquest opressor, que només és un

titella del sistema, perquè li diu que cap de les dues ofertes de feina són compatibles amb el

seu perfil: la de confecció, perquè ella mai no ha fet confecció de marroquineria i pelleteria i

perquè per a la segona feina era indispensable saber català. D’altra banda, la documentació

es fa molt carregosa i el funcionari demana repetidament papers i més papers.

 Segona escena

L’escena dos succeeix a l’oficina de benestar social. Els personatges de l’escena són el Toni

(treballador social), l’Amina i en Mohammed. El Toni és el personatge menys opressor de

tota l’obra, ja que sent molta empatia per la família, parla en català amb en Mohammed i en

castellà amb l’Amina. El Toni intenta ajudar a l’Amina perquè estudiï català i trobi feina

fàcilment. Un moment clau d’aquesta escena és l’ajut econòmic que dóna l’oficina de

benestar social a les famílies amb pocs recursos, que simbòlicament són 50 euros al mes.

Tercera escena

Aquesta escena juntament amb la quarta, cinquena i sisena són les que tenen com a fil

conductor l’opressió que pateix l’Amina per part de la Pepi, una dona que treballa de

coordinadora en una ETT de serveis de neteja. En aquesta tercera escena, l’Amina es troba

a casa seva i rep una trucada de la Pepi que li diu que ha rebut el seu currículum a través de

l’INEM i que la visitarà a casa seva per oferir li la feina. L’Amina accedeix sense cap

problema.

Quarta escena

La Pepi es troba amb l’Amina davant de casa seva. La Pepi arriba conduint el seu cotxe del

que presumeix i porta una joia que mostra a Amina com si fos una mena de premi final de la

feina que pot fer dins d’aquesta empresa. En aquesta escena succeeix la primera gran

opressió que pateix l’Amina: la Pepi li fa signar un contracte de només dues hores al dia,

quan treballa vuit, la resta del sou és en negre. D’altra banda, l’Amina es troba que aquestes

vuit hores de feina se les passarà donant voltes per Barcelona, ja que la llista d’escales que

li dóna la Pepi a l’Amina estan repartides per tota la ciutat. L’Amina no queda molt contenta

però ho accepta tot per necessitat.

Cinquena escena

En aquesta , l’Amina amb en Mohammed estan al metro i és molt tard, més o menys les

onze de la nit. L’Amina, en finalitzar la seva jornada laboral ha anat a buscar el seu fill a

l’entrenament de futbol, quan de camí cap a casa, rep una trucada de la Pepi, que li dóna

una mala notícia: ha d’anar corrents al Corte Inglés a substituir una baixa. L’Amina li diu que

no perquè encara no ha cobrat. Finalment l’Amina accedeix perquè la Pepi l’amenaça dient-li

que no cobrarà i perdrà la feina.

Sisena escena

En aquesta escena apareixen l’Amina i la Pepi. L’Amina se’n va a buscar la Pepi perquè

encara no ha cobrat res, després d’haver-li dit que sí a aquesta substitució d’última hora. La

Pepi li diu que en aquells moments no té diners en efectiu i que no pot donar-li res. L’Amina

decideix emportar-se les claus de totes les escales on treballa fins que no cobri. La Pepi no

aconsegueix parar els peus a l’Amina i fins i tot l’amenaça dient-li que si se’n va perdrà l’atur

i la quitança de la finalització de contracte. Finalment l’Amina se’n va.

Setena escena

En aquesta escena apareix la Inés, que després d’algunes representacions aquest

personatge es diria Marta, l’Amina i en Mohammed . L’ Inés-Marta és l’encarregada de una

empresa de neteja que treballa sobretot per grans superfícies. La seva funció principal és

atendre els nous treballadors i donar-los una mínima formació per a formar part de l’equip de

neteja dels seus clients. Aleshores, l’Amina i el seu fill es veuen obligats a visionar un vídeo

de prevenció de riscos laborals abans de signar el contracte i respondre unes preguntes en

un qüestionari, que no poden respondre malament perquè sinó no aconseguia la feina. El

vídeo parla sobretot dels EPIS (equip de protecció individual de seguretat) que inclou uns

guants, una bata, un casc i sabates. Després de passar el qüestionari, l’Amina signa el

contracte per treballar com a netejadora al Carrefive de Lleida, no sense abans queixar-se

per la llunyania del lloc de treball. L’ Inés-Marta li treu importància explicant-li que hi ha trens

tots els dies a Lleida.

Vuitena escena

En aquesta escena surt un operari de magatzem de Carrefive i l’Amina. Quan arriba a

Carrefive és mal atesa per aquest noi, que és un subaltern i no té coneixements d’on és

l’equip EPIS que l’empresa li ha promès. El noi li diu que agafi del vestuari un equip utilitzat

anteriorment per una altra treballadora. L’Amina decideix no utilitzar l’equip i, a més, com

que la seguretat de les guixetes és insuficient, es posa a treballar amb les seves pertinences

al damunt. L’operari la veu i li crida l’atenció per les condicions amb què treballa i perquè no

està a on li toca. Es discuteixen i l’operari envia l’Amina a parlar amb l’encarregat. Mentre

l’Amina se’n va cap a l’oficina, l’operari el truca per explicar-li els fets i parla de l’Amina molt

despectivament.

Epíleg

Es veu a l’Amina en escena molt trista, escoltant música tradicional del seu país.


Mentrestant el seu fill Mohammed reparteix entre el públic una publicitat on posa que la

família El Hilali lloga una habitació per poder subsistir.

Forcadas destaca dins d’aquesta estructura com a punt clau de l’obra i com una gran

finestra en què l’espect-actor pot intervenir en moment en què l’Amina signa el contracte.

Gràcies a les intervencions al fòrum queda constància que la població general no coneix les

lleis i que potser signar no és la única sortida perquè hi pot haver una assessoria. Forcadas

considera que és important remarcar aquest fet perquè la burocràcia fa que la gent

desconegui els seus drets que tenen com a treballadors.

La crisi xinesa que es dóna a la vuitena escena, Forcadas sempre la veu com una noció

relacionada amb els conceptes “oportunitat” i “perill”. Considera que no és un moment

negatiu sinó una situació límit en què l’Amina ha de prendre una decisió.

En el Teatre Fòrum, els gèneres dramàtics que s’usen normalment estan més relacionats

amb el drama que amb la comèdia. En el cas concret d’Amina busca feina, trobem que té un

aire de tragicomèdia perquè utilitza l’humor per endolcir la realitat. Tanmateix Jordi

Forcadas, durant el fòrum de la representació al Llantiol, la categoritza com un drama,

aspecte que analitzarem més endavant.

NOTAS:

 (1) Abellan, 2007. p. 189.