AMINA BUSCA FEINA PARTE VIII

4 LES REPRESENTACIONS




4.1 Pre-estrena i estrena

Les improvisacions de les escenes, sempre es feien amb la intenció de tenir el Teatre Fòrum

com a producte final del projecte. L’estrena oficial s’havia de fer a la III Trobada Internacional

de Teatre i Educació de Pa’tothom, però es va decidir fer dos assajos generals abans

d’aquesta data.

El primer es va fer al Casal d’Infants del Raval, al mes de març de 2007, i el segon a l’escola

de Pa’tothom, el 28 del mateix mes.

A l’assaig fet al Casal d’Infants es va tenir com a públic majoritari les mares marroquines que

porten als seus fills al casal, són dones que tenen problemes amb el català, sense papers i

que viuen una mica aïllades de la resta de col·lectius. Aquesta emissió no va ésser gravada

però va causar molt bona sensació entre les espectadores ja que es van veure reflectides en

el paper de l’Amina: “Si ella puede, nosotras también podemos.” Malgrat tot, en aquesta

sessió van sortir poques solucions que poguessin ajudar a l’Amina perquè les espectadores

es troben en la mateixa situació que l’Amina. Segons Montse Forcadas, el que possiblement

va passar és que en aquesta ocasió és que el fet de ser immigrant va quedar en un segon

terme: el veritable problema de l’Amina és de classes socials. A la representació del Casal

d’Infants, hi van haver espanyoles que van proposar “¡Yo le rayaría el coche a esta tia!”,

perquè el cotxe és una obsessió per la Pepi. Aquesta reacció és habitual a quasi totes les

representacions de l’obra. Al Casal d’Infants, les dones es van atrevir a sortir a escena i van

proposar noves solucions. Fins i tot les sortides d’aquestes les van gravar amb audio. Al

Casal d’Infants, tant espanyoles com marroquines deien: “Gràcies, Amina, per estar fent

això.”

L’experiència al Casal d’Infants va servir per veure com funcionava l’obra. També, era la

primera vegada que l’Amina actuava. L’experiència va ésser molt positiva perquè era un

espai petit amb gent propera.

El segon assaig general va tenir lloc dies després d’aquesta primera experiència al Casal

d’Infants, i es va fer a la sala gran de l’escola Pa’tothom. El públic assistent va ésser els

alumnes i professors de l’escola i altres persones convidades a l’acte.

Durant tot aquell procés de creació que va durar aproximadament quatre mesos, el

programa Gran Angular de La 2, es va interessar en el projecte i va seguir el procés assistint

a diversos assajos fins arribar a filmar la pre-estrena feta a l’escola. Anteriorment, la direcció

del programa s’havia proposat de gravar l’assaig general al Casal d’Infants, però aquest es

va negar a donar el seu permís. La pre-estrena a Pa’tothom és va fer més que res per treure

el programa. El documental va ésser dirigit per Marisol Soto que té molt bona relació amb

els germans Forcadas. Soto ja havia tingut experiència amb el TO perquè havia col·laborat

amb el grup impulsat pel dramaturg Andreu Carandell.

A la web del programa de Gran Angular, encara podem trobar l’espai dedicat a aquest

documental. En el fòrum de la pàgina la mateixa Marisol Soto explica la seva motivació per

dur endavant aquest projecte: “Fa temps que conec el treball de Pa'tothom, que vaig seguint

el que fan amb interès. Quan vaig saber que tenien entre mans el projecte de teatre en

família amb Amina i els seus fills, vaig pensar que seria un molt bon exemple del que

significa fer teatre social.”

A la pàgina web del documental, trobem el següent text que parla del seu contingut:

“Teatre social protagonitzat per una mare i dos dels seus fills.

A l'Amina, una dona immigrant del Marroc, se li va acudir fer una obra de teatre sobre tot el

que havia patit ella i la seva família i així va sortir el projecte de teatre en família

desenvolupat al Forn de Teatre Pa’tothom de Barcelona, on un dels seus fills estudia

interpretació.

Després de 4 mesos d’assaig, l’obra la van presentar en sessions de teatre-fòrum, perquè

aquesta ha estat sempre la intenció dels seus autors i productors, provocar el debat per

incidir socialment.” (1)

Per tant, després d’haver fet dues provatures davant de dos públics tant diferents, finalment

l’estrena oficial d’Amina busca feina, es va fer com ja hem citat anteriorment, durant la III

Trobada Internacional de Teatre i Educació el 21 d'abril de 2007.

Amina busca feina es va fer al matí del 21 d’abril al Centre Cívic Drassanes, i havia causat

una gran expectació per part del públic assistent, ja que no és gaire freqüent veure una

família fent teatre i més una família quasi sencera. En aquesta estrena, hi van assistir com

era lògic alguns professionals que oferien tallers durant la Trobada com per exemple



Ganguli Sanjoy i Julián Boal, que van reaccionar molt bé. També va resultar molt significatiu

que una dona del públic esmentés efusivament: “A veure, què passa? Què és aquest

contracte?”.

Aquesta representació d’Amina busca feina va figurar com la primera vegada que Pa’tothom

incorporava una obra de teatre de creació pròpia a les trobades, ja que sempre havien estat

més que res un intercanvi formatiu i ideològic de diferents professionals del TO.

L’emissió pública del documental es va fer al dia següent, 22 d’abril, a l’horari habitual del

programa Gran Angular de La 2. Durant la clausura de la tercera trobada, en Jordi Forcadas

va avisar d’aquesta emissió i va animar al públic assistent a veure aquest documental.

Aquest programa va ser emès al juliol de 2009 a la First International Conference of Theatre

of Theatre of the Oppressed al CTO de Rio de Janeiro, comentat per en Jordi Forcadas.

NOTAS:

(1) Vegeu dades del vídeo a la web del programa.