AMINA BUSCA FEINA PARTE XIII

4.6 Efectes en la vida dels actors


L’Amina és, a Catalunya, una dona de fer feines, quan en el seu país treballava de modista

sense passar gaires penalitats. Quan va arribar, va poder treballar en la confecció un temps,

però, després, només la neteja li va donar per viure. Després d’haver fet aquesta

representació, el seu panorama laboral, el qual volia denunciar com a oprimida que se sent,

va variar una mica.

Per començar, ella ha sabut diferenciar quan a la feina estava patint o no una opressió. Com

ella mateixa diu hi va haver dos moments en els que es va sentir molt maltractada per les

empreses per les quals treballava: “El moment en que l’empresa de neteja em va enviar a

Gran Via 2 per signar contracte, va ser quan em vaig sentir més “manipulada”. També,

destacaria el moment en que la Pepi no em pagava. Al final, jo, ja tenia la dinàmica de “no

em pagueu, doncs, no netejo bé”.

Si la feina com a netejadora de l’Amina va millorar, va ser també en la representació del

Llantiol, va tenir un gran cop de sort: l’Edu, un dels espect-actors que va intervenir a escena,

va ajudar-la en la signatura d’un contracte a la via real. L’Edu té un amic advocat que va

ésser la persona encarregada de supervisar la documentació que l’empresa havia atorgat a

l’Amina per acceptar o no la seva proposta de feina. Primer, abans de tot, es va fer un petit

tanteig del terreny. Es volia evita, en tot moment, que l’Amina rebés represàlies dels seus

superiors; finalment, l’Amina es va reunir amb els seus caps representada per l’advocat en

dues ocasions. Els empresaris van veure que amb l’Amina no podien jugar i, encara que els

seus caps van expressa una mica de desconfiança, al final, el contracte ofert a l’Amina va

ésser el més just possible. Malgrat tot, l’Amina no sabria indicar si aquesta ajuda que va

rebre, va millorar o empitjorar les coses en quan a la relació entre els seus caps i ella:

possiblement va provocar una sensació de por per part dels empresaris, ja que van veure no

podien jugar amb els drets laborals de l’Amina, doncs, comptava amb un recolzament jurídic

molt fort al darrera.

També, la representació d’Amina busca feina va suposar una nova entrada de diners a casa

El Hilali: Amina era una actriu de Teatre Fòrum que Pa’tothom volia pagar sempre; per tant,

totes les representacions d’Amina busca feina van ésser remunerades, encara que fos

simbòlicament. El CTO vol dignificar el treball fet per tots aquests col·lectius oprimits que

s’esforcen en fer obres tant poc convencionals i que pretenen conscienciar la societat de les

problemàtiques que la fan més indesitjable. Montse Forcadas quan parla d’aquesta nova

feina feta per l’Amina ho diu en aquestes paraules: “El fet de trobar aquesta feina es va anar

transformant en una manera de mantenir la seva dignitat. El mateix procés de transformació

que permet el Fòrum, ella ho va aconseguir en l’obra.”142

Passem ara a parlar dels canvis en la vida dels dos fills de l’Amina: el seu fill Ayoub i el seu

fill mitjà Hamza, la vida del primer és la que s’ha transformat més des del punt de vista

professional.

Com ja hem dit anteriorment, els dos fills de l’Amina estudiaven a Pa’tothom, en Hamza ja

havia participat com a actor a la pel·lícula Fuerte Apache de Jaume Mateu (2007) amb Juan

Diego i Lolita Flores, i això, va suposar que entressin en el món teatral amb molta vocació.

L’Ayoub ja ha fet del teatre la seva professió, però en Hamza, com encara és menor d’edat,

professionalitzar-se en el teatre és una tasca que vindrà més tard.

L’Ayoub, quan van acabar les representacions d’Amina busca feina, finalitzava al mateix

moment els estudis com a actor a Pa’tothom i, això, va suposar el seu llançament com a

actor professional a tot l’Estat: primer, va fer l’obra amb El enemigo de la clase de Nigel

Williams, dirigida per Marta Angelat i estrenada al Teatro Español de Madrid al 2007.

Després d’aquesta experiència, l’Ayoub va fer el salt a la petita pantalla, participant com a

actor secundari de l’equip de futbol a la sèrie televisiva de La 1, escrita per José Corbacho i

Juan Cruz, titulada “Pelotas”, on apereixerà a la segona temporada. També, a Telecinco, fa

la sèrie “La que se avecina”.

Psicològicament parlant, Amina i els dos nois han pogut desenvolupar una major autoestima

des de la seva situació d’oprimits. Per als dos nois, ha estat una experiència vital molt difícil

d’oblidar perquè no és habitual fer teatre amb la pròpia mare i, a més, representar una obra

per totes les presons de Catalunya.