AMINA BUSCA FEINA PARTE X

4.3 Evolució de l’obra durant les representacions


Durant les múltiples representacions d’Amina busca feina des del març de 2007 fins a gener

de 2009, el text de l’obra s’ha modificat en diversos moments.

Escena 1: Es van haver de fer els textos que representaven les ofertes de feina sobre

confecció i neteja que l’Amina llegia en el taulell d’anuncis. D’altra banda es van realitzar

canvis en el diàleg entre el funcionari i l’Amina amb la participació del fill. En un primer

moment, el fill no feia tant d’intermediari-traductor i més endavant, però, va intensificar

aquesta funció perquè hi havia moments en què l’Amina no acaba d’entendre què li diu el

funcionari.

FUNCIONARIO:¿Ves lo que pone aquí?

MOHAMMED: 68.

FUNCIONARIO: Debajo.

MOHAMMED: Limpieza.

FUNCIONARIO: Más abajo.

MOHAMMED: Catalán.

FUNCIONARIO: Vale, pues le dices a tu mamà que si no sabe catalán, no molesté, que

aquí tenemos mucho trabajo. Hasta otro día.

Mohammed habla en árabe con su madre y se lo explica. Se van y el funcionario

habla por teléfono.

FUNCIONARIO: Sí, vale, me llamas mañana. No, no, no me hables en catalán que no

me entero de nada.

Escena 2: El Toni parla en català amb en Mohammed des del primer moment, però de

vegades s’ha utilitzat el castellà en algunes representacions.

Escena 3: La Pepi parla amb l’Amina com en veu en off, es descarta des de el primer

moment que hi hagi una comunicació telefònica separades per una paret. El fet de no veure

la Pepi fa que el públic se la imagini abans de sortir a escena.

Escena 4: Es va haver de crear un contracte autèntic perquè l’Amina el signés i la llista

d’escales precisament per aquesta escena.

PEPI: No tranquila, eso es para que estés dada de alta, las otras horas yo te las pago

aquí en mano, cuando venga, te entrego el sobre con el resto.

AMINA: ¿Negro?

PEPI: Sobre. Firma aquí.

AMINA: ¡Negro!

PEPI: Sobre. Tu trabajas dos horas para Zapatero pero ocho horas para mí. Firma

aquí.

Forcadas va variar la part en què en un primer moment la Pepi deia “en negro” per passar a

dir “te lo doy en el sobre”. Això demostra una altra manipulació per part de la Pepi que no

parla clar a l’hora de dir que cobrarà en negre una part del sou amb l’esperança que l’Amina

no se n’adoni.

També hi ha altres canvis a la mateixa escena.

PEPI: Tú te guardas los tickets. La lejía que sea del DIA, y ahorra; solo un chorritín, ya

está bien, que hay conservar el cambio climático. Mira, te entrego las llaves de

las escaleras... (Le entrega un fajo de llaves). Sobre todo no las pierdas.

AMINA: ¿La oficina? ¿Dónde queda?

PEPI: Se nota que nunca has estado en una gran empresa. Estamos en todo

Catalunya.

En aquesta part, la Pepi justifica els seus arguments fent-se passar per una falsa ecologista

que no sap de què parla quan afirma que un “un chorritín” de lleixiu “conserva al canvi

climàtic”. La resposta de la Pepi a la rèplica “¿La oficina? ¿Dónde queda?” també va

canviar. En el text original, la Pepi deia “No, no, nos vemos aquí”. Es va canviar per

“Estamos en todo Catalunya.”, rèplica en què es destaca la invisibilitat de l’empresa. Això

ens dóna la informació que l’Amina només tindrà un telèfon i un contracte i no tindrà cap

adreça.

Escena 5: En aquesta escena que succeeix a l’andana del metro, la Pepi també té la veu en

off perquè és una altra trucada telefònica a l’Amina.

Escena 6: L’escena que explica que l’Amina abandona la feina que li ofereix la Pepi, passa

a ser més dura des del punt de vista de la comunicació no verbal entre els dos actors. Per

exemple, la Pepi vol donar petons a l’Amina i ella la rebutja amb una actitud de menyspreu.

Escena 7: La Inés passa a dir-se Marta. El personatge d’una dona de mitjana edat burgesa,

reticent a l’arribada d’estrangers al seu país per por és transformada en una dona més jove,

també de classe alta però una mica més moderna des de el punt de vista de la immigració,

encara que segueix essent desconfiada.

Escena 8: Quan el noi de Carrefive envia l’Amina a parlar amb l’encarregat es va afegir que

l’Amina remugués en àrab i diu l’equivalent a “vete a tomar por culo”, això pot causar riure

del públic àrab.

AMINA: Yo tengo papeles aquí no puedo dejarlo en cualquier sitio.

CHICO: ¿No has leído las normas?

AMINA: ¿Qué?

CHICO: Pues mira, mejor vete a personal otra vez y hablas con el encargado. Pasillo

F8, subplanta 6. Espavila.

Amina deja la bata, la escoba. Habla en árabe y sale.

Cal dir que en el text que ve a continuació, quan parla el noi, es fan uns petits canvis:

s’utilitzen els walkie-talkie de manera més concreta, quan l’operador del Carrefive parla amb

el seu encarregat per a avisar que l’Amina va cap allà.

EL CHICO: (llama por el walkie) Oye, te mando a la árabe esta, que no se entera de

nada.

En aquest cas, en un inici el Noi afegia frases depreciatives com “esta tia no se entera de

nada”, “estos moros” que es van considerar no pertinents perquè l’opressió que viu l’Amina

no és verbal. L’important és que en aquest punt no es volia mostrar cap problema relacionat

amb la llengua sinó que el problema era estructural: el fet que hi hagi ciutadans disposats a

fer tot tipus de feines fa que hi hagi una altra part de la societat que se n’aprofita.

Epíleg: L’acció final de repartir un paper dient que la família busca un llogater per l’habitació

de casa seva, de vegades, se suprimeix en algunes actuacions.

Trobem destacable que en cap moment no s’han fet canvis en relació als errors gramaticals

que l’Amina comet en parlar castellà. Un exemple de que s’han fet pocs retocs de llenguatge

és quan l’Amina diu “¡Es que tu no explicarme nada!”. Es manté el mateix llenguatge que

utilitza realment l’Amina perquè sigui més verosímil i fidel a la realitat:

CHICO: (Enfadado) ¿Qué estás haciendo aquí?

AMINA: Tu no explicar nada. Pasillo R; me dijeron.

CHICO: No este es el RT, el R está encima, aquí no puedes estar sin casco.

AMINA: ¡Es que tu no explicarme nada!

CHICO: Y, ¿qué haces con el bolso aquí?

AMINA: ¿Dónde lo dejo, si el vestuario queda abierto y no hay llaves?

CHICO: A ver, si aquí no se pierde nada.