EL GRITO

Durant el Nadal del 2007 un altre grup d'alumnes i exalumnes de Pa’tothom tornen de Calcuta després d’haver participat a un curs de Teatre Fòrum organitzat per Jana Sanskriti. Arran d’aquesta experiència neix a Barcelona un nou grup de Teatre de l’Oprimit anomenat El Grito format per cinc components: Sara Youx i Acant Canet que dirigeixen El Grito des de Barcelona i Ferran Jiménez, Natalia Beatrice i Vanesa Camarda des d’Argentina. El grup va triar aquest nom perquè, tal com ells mateixos expressen:

“El grito es nuestra oportunidad de protesta, la expresión de nuestra indignación. Invitamos a todos los oprimidos y las oprimidas a expresar sus gritos de sorpresa, de alegría, de triunfo, de furor, de ira, de dolor. Es un aullido en el que las voces explotan en un único sonido, con mil matices. Es el grito de las luchas y de las resistencias.”



A partir d’aquests gritos somien un món millor però sense deixar de ser realistes. Per aconseguir-ho utilitzen la pràctica del Teatre de l’Oprimit: “Nuestra herramienta es el Teatro del Oprimido, una practica artística que busca activamente la transformación del individuo, ser pasivo, en ser capaz de análisis, de critica, y de liberación de si mismo y de su entorno.” Per tant, queda constància que El Grito és un grup activista i militant del Teatre de l’Oprimit reconegut per la ITO que està en consonància amb altres entitats de Barcelona que tenen aquesta filosofia.



Abans de portar el seu treball a Argentina, hem d’explicar l’ambiciós projecte de El Grito amb el quan va començar el seu camí, organitzant una gira del grup Jana Sanskriti a Catalunya en col•laboració amb altres entitats del Teatre de l’Oprimit com per exemple Teatraviesas, TRANSformas, Pa’tothom, Impacta Teatre, DCC Artivisme i Comunitat i El Galliner. Al maig de 2008, El Grito va organitzar una festa pro Jana Sanskriti al Casal Jove de l’Eixample. L’estada de Jana Sanskriti va ser durant el juny d’aquell any. El primer acte es va produir a Girona amb un taller de Ganguly Sanjoy, una conferència i un Teatre Fòrum a l’Estació Espai Jove de Girona gràcies a la col•laboració de Kilalia. La següent parada va ser a El Prat de Llobregat en què es va realitzar una doble sessió de Teatre Fòrum amb el grup i amb el col•lectiu local Ple-gats. La gira va continuar a l’endemà a Mollet del Vallès on es va representar una obra de Teatre Fòrum del grup i un altre del grup local TeAtreVida. Es va acabar amb una festa a l’aire lliure. La següent parada es va fer al Forn de Teatre de Pa’tothom amb una jornada que va consistir en un taller, una projecció audiovisual, una conferència, actuacions i degustació de menjar indi.



Aprofitant l’estada de Jana Sanskriti a Barcelona, Ganguly Sanjoy, fundador del grup, va ser entrevista per El Periódico de Catalunya on va deixar constància de la seva experiència i va explicar el perquè de la fundació del grup:



“Era el año 1985. Yo era ingeniero y miembro del partido comunista en Calcuta. Allí experimenté la cultura del monólogo. Solo podías escuchar, mirar y esperar órdenes. Me sentía oprimido y, mirando a mi alrededor, me di cuenta de que había mucha gente como yo: en las casas, entre marido y mujer, y en las escuelas, entre maestro y alumnos. Era necesario abrir un diálogo.” (1)



Després d’aquesta experiència amb Jana Sanskriti, El Grito va viatjar a Pula, Croàcia, al 13è Festival Internacional de Teatre Juvenil on van presentar l’obra Entfrendem de creació col•lectiva i amb col•laboració amb Pa’tothom. Segons El Grito, l’obra “tracta sobre la societat de consum, la felicitat associada a tenir, i sobretot, tenir més que l’altre”. A Pula van fer tallers Augusto Boal, Adrian Jackson i Jordi Forcadas, entre d’altres.



A l’octubre del 2008, Vanessa Camarda i Natalia Beatrice, membres de El Grito, van fer un intercanvi amb el CTO de Rio de Janeiro, i després van continuar la seva tasca de multiplicació del mètode a Argentina. A la IV Muestra de Teatro Del Oprimido a Londrina van fer un taller sobre Teatre de l’Oprimit i Cultura de Pau.



L’any 2009, El Grito a Barcelona fa tallers sobre Teatre de l’Oprimit i Cultura de Pau a l’entitat RAI. Al mateix temps, a Argentina es va fer el primer taller intensiu de Teatre de l’Oprimit a Mar de Plata. Aquests tallers, tant a Barcelona com a Argentina, hi ha la intenció de continuar fent aquest cursos de forma periòdica.



Val a dir que El Grito i d’altres organitzacions components de la Plataforma de Teatre Social i de l’Oprimit de Catalunya, de la qual parlarem més endavant, es van solidaritzar amb la matança que va tenir lloc als territoris ocupats de Gaza i Cisjordània al febrer de 2009 organitzant una acció teatral noviolenta per denunciar aquesta situació durant la manifestació a Barcelona.



A Argentina comença un projecte amb els veïns dels barris El Martillo y Pueyrredón de Mar del Plata amb l’objectiu de denuncia les males condicions de vida que hi ha en aquests barris on les necessitats bàsiques no estan prou cobertes per l’administració. El Grito vol portar aquest projecte endavant perquè “desde nuestra asociación creemos que el Teatro del Oprimido puede crear un espacio de democracia y diálogo en el que trabajar sobre los problemas que afectan a la gente del lugar, desde las propias personas y para ellas”. Aquest projecte s’ha trobat amb moltes complicacions per part dels òrgans administratius de Mar de Plata i des de Barcelona es va organitzar una festa per donar suport a la tasca de el Grito a Argentina amb la col•laboració d’altres entitats del TO de Barcelona.



Com hem vist fins ara, El Grito i Teatraviesas tenen un punt en comú que és el seu treball a Argentina, cosa que fa que tinguin una col•laboració més estreta degut a l’origen argentí d’alguns dels seus membres.

NOTA:

(1) Gemma Tramullas. Entrevista a Ganguly Sanjoy a El Periòdico de Catalunya. (12 de juny de 2008).