2.1 Improvisació i creació col·lectiva de l’obra
Per analitzar el procés de creació i la dramatúrgia de l’obra de Teatre Fòrum Amina busca
feina tindrem en compte la teoria sociològica que Portal ha desenvolupat per crear una obra
de Teatre de l’Oprimit i també ens guiarem en el model d’anàlisi que empren Carles Batlle i
Joan Abellan. El model utilitzat per Abellan, el podem trobar a la seva tesi doctoral titulada
La dramatúrgia escrita de la companyia Joglars (1).
Jordi Forcadas, a més de guiar-se per la teoria de Portal, utilitza la dramatúrgia del Roberto
Mazzini (2) per crear l’obra de Teatre Fòrum i es fa sis preguntes essencials:
- És real? Té informacions reals?
- Té una estructura de fòrum? És a dir, té antagonista i protagonista, té
finestretes obertes a una possible solució? Té un final negatiu amb crisi
xinesa?
- Els personatges estan treballats de manera profunda o són caricatures i
estereotips? L’oprimit pot lluitar contra l’opressor?
- És una obra atractiva des del punt de vista visual i estètic? La seva
escenografia, l’attrezzo i el vestuari poden representar una metàfora del
tema tractat? És un ràdio fòrum?
- És una obra que presenta una obertura des del punt de vista ideològic que
desemboca en molts camins? Permet anar més enllà de l’opressor visible i
detecta, per exemple, opressions més estructurals?
- La recepció de l’obra provoca que l’espectador senti la necessitat de
substituir l’actor?
Segons Mazzini, el procés d’elaboració de l’obra de Teatre Fòrum segueix el següent
esquema: nus, embrió i model. Mazzini anomena nus a la percepció individual d’un
problema i embrió al procés de recerca d’un model a partir de l’anàlisi tant racional com
creativa del problema tractat. L’oprimit ha de seguir els passos que l’Educació Estètica de
Boal declara necessaris i imprescindibles per arribar al model. Durant l’embrió, hi ha
processos bastant oberts on es van debatent les sis preguntes anteriors. És una anada i
tornada entre el nus i el model, confrontant el que es projecta sobre l’escenari, amb la
història individual de la qual es parteix. Finalment, per a Mazzini model és quan un text es
fixa amb imatges, com la música, es tindrà un model d’obra de Teatre Fòrum que acabarà
d’arrodonir amb els fòrums posteriors. La crisi xinesa ha de ser-hi des del principi, però
després de moltes representacions el model pot canviar mitjançant l’attrezzo, el vestuari,
etc., és a dir, una obra de Teatre Fòrum no és un model tancat, pot modificar-se amb el
temps.
La recerca, la definició i la redefinició de les preguntes que volem fer els espectadors del
fòrum són uns dels eixos principals per a la preparació de la peça de Teatre Fòrum. Com
més clara, interessant, pertinent i activadora que sigui la pregunta, més èxit tindrà la peça
perquè hi haurà més participació del públic durant el fòrum. Podríem dir que de la realitat
passen a una pregunta, d’aquesta passen a una estructura dramàtica que ens porta a una
teatralitat final i total del conflicte a tractar.
Després d’haver explicat el model de Mazzini, relatarem el procés de creació d’Amina busca
feina. Com ja hem dit, Amina busca feina és una obra de creació col·lectiva i d’improvisació
que es converteix en un espectacle participatiu. Tal com diu Abellan (2007, 35), les
creacions artístiques dels anys seixanta estaven, igual que Amina busca feina, lligades a
una idea de construccions artístiques, ideològiques i revolucionàries. Abellan comenta que
aquestes obres s’usaven com autèntiques armes d’activisme social, que també podrien dirse
eines, idea que es pot aplicar al Teatre Fòrum, que en el cas que ens ocupa té totalment
un sentit polític.
La metodologia teatral de treball d’Augusto Boal és una ideologia social i política al cent per
cent, ideologia que Forcadas també ens transmet a través d’Amina busca feina. Si la
metodologia de Boal és sociopolítica, també resulta lògic fer una anàlisi sociopolítica a l’hora
d’idear un projecte del TO. Forcadas té en compte el model creat per Portal, que hem
esbossat molt dèbilment en el capítol anterior, ja que només hem comentat per sobre la
teoria del Component Cultural i la seva relació amb la creació de personatges. Ara,
explicarem la metodologia de Portal que Forcadas aplica en les seves creacions
dramatúrgiques relacionades amb el Teatre Fòrum, encara que a l’hora de crear Amina
busca feina, no es van seguir al peu de la lletra tot els passos, perquè en aquell moment
Portal encara estava fent els primers intents d’aplicació de la seva metodologia
d’investigació social a través de la pràctica feta a l’escola i que ha vist la llum, finalment, al
2009, tal i com hem comentat.
Portal abans de començar a crear una obra de teatre Fòrum, comenta que el primer pas és
detectar el problema de l’opressió en tres fases: primer, estudiant el col·lectiu que té el
problema i també les seves necessitats; després, estudiant l’actitud dels oprimits i, per últim,
definint l’objectiu del projecte, tenint en compte tots els factors organitzatius propis d’una
obra de teatre.
Si Forcadas s’hagués guiat exclusivament per la metodologia de Portal a l’hora de fer Amina
busca feina, hauria d’haver posat en marxa el DAFO de la situació concreta que vivia
l’oprimida: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
Portal comenta que per a crear un projecte, aquest podria sorgir d’una notícia, però en el
cas d’Amina busca feina, la idea del projecte sorgeix completament a partir de la realitat
personal de l’oprimida.
Tant Portal com Mazzini consideren que la definició d’oprimit-opressor és el pas més
important abans de posar-nos a iniciar un projecte teatral de forma definitiva.
També és interessant comentar el paper que té el jòquer dins la metodologia de Portal i que
Forcadas és un bon exemple de la seva aplicació: per crear l’obra de Teatre Fòrum, el bon
treball entre actors i jòquer és essencial i és recomanable que sempre hi hagi una persona
encarregada del finançament.
Si analitzéssim l’obra d’Amina busca feina segons la teoria de Portal, aquesta hauria de
parar, atreure i seduir el públic. Això, sempre s’aconsegueix si els objectius es tenen clars:
què volem explicar, a qui i per què. Portal també dóna importància a l’espai, al temps, a
l’àmbit i al llenguatge de l’obra.
Si reprenem el model d’Abellan, hem de dir que la fòrmula d’assaig de la tècnica de creació
col·lectiva que s’usa a Amina (3) es basa en l’entrenament actoral i la creació simultània.
Malgrat que la improvisació d’actors i actrius com a mètode de creació dramàtica és en l’art
escènic una eina d’ús difícil, dóna moltes possibilitats:
- La introducció en la dramatúrgia de l’imaginari dels mateixos executants.
- Imposa un sentit de l’acció i una interacció dels personatges eminentment
performatius.
- Potencia al màxim la forma de convicció dels intèrprets en la representació, atès que
el que repetiran davant del públic és sempre acció i expressió creades expressament
per ells mateixos. (2007, 40)
Com ja hem comentat abans, aquesta obra de Teatre Fòrum es va gestar a partir d’una idea
de l’Amina i a partir d’un treball col·lectiu que va durar mesos en què es van fer
improvisacions i xerrades què van fixar l’acció, l’actuació i l’espai fins a tenir una estructura
definitiva.
Forcadas busca una estètica de la interpretació teatral a partir de l’anomenat actor social: a
partir d’una situació petita es proporciona una nova dimensió de la problemàtica a través de
les vivències de l’oprimit, l’Amina en aquest cas. En el Teatre Fòrum mai no es busca una
gran situació per tractar.
Amina busca feina va comptar amb el següent equip artístic que alhora era quasi el tècnic:
- La família El Hilali (Amina i els seus dos fills) són els intèrprets que a partir d’una
realitat sociocultural comuna van treballar per desenvolupar una situació que volien
denunciar.
- Jordi Forcadas va ser el director, el conductor i el dramaturg de l’obra.
- Montse Forcadas va fer de supervisora del projecte social i l’encarregada de la part
econòmica i administrativa del projecte.
El lloc que es va utilitzar per assajar l’obra va ser la seu social de Pa’tothom.
Majoritàriament, la sala gran encara que en un primer moment la família El Hilali va assajar
a casa seva. En aquell espai es buscava un nivell de concentració màxima, ja que el text de
creació a vegades era mínim. L’espai on es crea l’espectacle pot condicionar la seva
atmosfera i la seva dimensió, així com la invenció dels actors i la del director podien variar.
En aquest cas, però, sobretot es va tenir en compte la plasmació de la realitat dels espais on
es produeixen les diferents situacions d’opressió, com per exemple la oficina de l’INEM, però
tenint com a consigna un attrezzo mínim a utilitzar.
Encara que el model que va crear Abellan va ser utilitzat per analitzar les obres de Els
Joglars, aquest anàlisi també ens serveix per estudiar Amina busca feina. L’obra va tenir un
temps d’assaig aproximat d’uns tres mesos. Durant el Nadal del 2006 es van preparar els
marcs referencials del projecte a casa dels El Hilali, després es va passar a les
improvisacions i finalment a la composició definitiva de l’obra.
Els marcs referencials de la improvisació d’Amina busca feina es van fer a partir d’una
proposta o idea de l’Amina que després durant un període de temps es van convertir en uns
antecedents referencials amb els quals l’equip es llançava a la improvisació. Les
investigacions es feien tenint en compte l’experiència amb el tema a tractar que tenien el
grup d’actors i el director. L’objectiu principal era acostar-se a la realitat que va portar
finalment a una improvisació adequada per a un Teatre Fòrum de denúncia social.
Seguint la teoria d’Abellan (2007, 55), el material referencial es pot aconseguir a partir de
diversos mètodes que aplicarem a Amina. Aquests mètodes són l’atzar, la documentació
verídica, la documentació fictícia, les immersions i l’entrenament i els simulacres en viu.
El mètode de l’atzar es basa en la creació d’improvisacions sobre una mateixa situació a
partir de diferents ritmes, sons, imatges, paraules escollides a l’atzar, notícies del diari, etc.
cada vegada que s’improvisa de nou. Aquest mètode es va utilitzar poc per a la creació
d’Amina busca feina perquè a l’hora d’improvisar tot estava molt basat en les pròpies
experiències de la vida de l’Amina. Per exemple, l’Amina a l’escena de l’INEM improvisava a
partir de les seves professions reals, és a dir, modista i dona de neteja.
La utilització del mètode de documentació verídica en la realització d’Amina busca feina ha
estat la base del procés de creació de l’obra. A l’hora de crear les escenes s’han tingut en
compte notícies, anuncis i textos periodístics reals, documents oficials de l’administració
pública referents als departaments de treball i salut, documents sobre legislació
d’estrangeria i legislació laboral (contractes, drets del treballador, etc.). També es van tenir
en compte alguns textos que permetien estudiar casos anteriors semblants a la situació que
es planteja a l’obra per veure com s’havia arribat a canviar la realitat actual en relació a
aquest tema. El Teatre Fòrum també es pot considerar un tipus de teatre document, utilitzat
en els anys seixanta i setanta pel mateix Boal. En aquella època es representaven
espectacles basats en fets històrics i elaborats a partir de materials documentals
dramatitzats. Per tal de treballar millor les improvisacions és interessant tenir en compte
l’estructura de l’obra en el moment de recopilar el material necessari.
La documentació fictícia també s’ha donat a Amina busca feina en el fet que es van crear i
simular documents per tenir-los en compte com a arguments referencials a l’hora
d’improvisar com, per exemple, el contracte laboral que la Pepi fa signar a l’Amina, les
ofertes de treball del taulell de l’INEM, la llista d’escales que ha de fer l’Amina quan la Pepi
la contracta o el text de l’home que presenta el vídeo sobre seguretat laboral a l’empresa de
la Inés-Marta, entre altres.
Per a la creació d’Amina busca feina no es van fer improvisacions preliminars a les fetes
durant els mesos d’assaig i no es van fer simulacres en viu en els espais reals que
apareixen representats a l’obra. L’equip no va anar mai a assajar cap de les situacions a, per
exemple, una oficina de l’INEM, de benestar social, etc. tot i que totes aquestes situacions,
l’Amina ja les havia viscut a la pròpia pell.
La immersió i l’entrenament especial de l’Amina i els seus fills que va portar a terme Jordi
Forcadas es va basar en exercicis d’escalfament habituals en els cursos de formació
d’actors, seguint les directrius de Boal, però no relacionats explícitament amb el contingut de
l’obra.
A l’hora de crear personatges, Forcadas té en compte el Component Cultural (CC), però en
el cas de l’obra que ens ocupa, Forcadas va decidir no aplicar-lo de forma indispensable
perquè dos dels actors es representaven a ells mateixos i perquè en aquell moment
l’aplicació del CC encara no estava consolidada completament. Malgrat tot, passem a definir
els elements del CC (4), que en el capítol anterior només hem esmentat:
- Sobreentesos: tots aquells pensaments que donem per suposats degut a la nostra
experiència.
- Experiències: són les vivències que tenim al llarg de la vida i que constitueixen un
valor important en els sobreentesos.
- Expectatives: són les actituds que tenim davant del nostre futur, tenint en compte les
nostres experiències del passat i el present.
- Jerarquització: les persones necessiten prioritzar les seves expectatives a l’hora de
decidir per quines lluitaran i això fa que canviïn o no la seva realitat.
- Límits: els límits de les persones estan lligats a una escala de valors i una ètica, per
què no sempre es pot fer tot pel tot.
- Comportament: Seria el punt més important del Component Cultual que explicaria
com condicionem la nostra manera d’actuar davant dels altres segons la nostra
ideologia, religió, raça, educació, etc.
La manera de treballar de Els Joglars és equiparable al Teatre Fòrum ja que en aquest la
improvisació actoral és un mètode col·lectiu de creació de dramatúrgia sense un text
prèviament fixat, encara que Boal, en algun moment, va escriure obres perquè fossin
representades. A Amina busca feina les escenes a crear estaven escollides prèviament per
la pròpia Amina, però el text es va anar escrivint gràcies als actors i al jòquer, que fa de guia.
Es fa un estudi previ de la situació real de l’Amina i es delimiten els episodis que es volen
representar.
El procés de creació d’aquest Teatre Fòrum va tenir en compte les preguntes de Mazzini i és
pot analitzar seguint les tres fases que Els Joglars aplicaven a l’hora de crear les seves
peces teatrals (5): preparació, improvisació i fixació.
Com ja hem dit abans, l’Amina va fer el seu propi esquelet de l’obra i Jordi Forcadas, com a
conductor de la creació de l’obra, va disposar aquesta estructura tenint en compte les
directrius del Teatre Fòrum. El jòquer (6) ha de tenir la capacitat de predisposar els actors per
a la creació i ha de capturar les bones idees dels membres de l’equip i desenvolupar-les en
les improvisacions. La comunicació entre el jòquer i els actors ha de ser excel·lent en tot
moment perquè l’obra creada finalment assoleixi l’objectiu fixat des del principi del projecte.
El jòquer ha de ser capaç de fer que els actors improvisin fins a arribar a la concreció de la
realitat. Jordi Forcadas prefereix anomenar-se jòquer abans que director de l’obra perquè
considera que el director té massa poder de decisió. Ell pensa que si interfereix massa en
l’obra, aquesta perd la seva espontaneïtat i originalitat. Treballa com a motivador, animador i
comunicador per tal de donar confiança a l’actor perquè sàpiga delimitar el moment per no
confondre realitat amb teatre. Per exemple, Forcadas va mostrar a Amina que alguns detalls
de la seva vida es podien eliminar perquè l’important no era explicar-ho tot, sinó que hi
hagués uns trets concrets i coberts per crear empatia amb un nombre més gran de
col·lectius.
Els actors de Teatre Fòrum són dramaturgs de l’obra conjuntament amb el director perquè
tots ells ja tenen un bagatge gràcies a l’observació de la realitat i a la documentació.
Sempre, en el Teatre de l’Oprimit, els membres d’un grup han de compatir un fons ideològic
comú per fer la seva denúncia.
A l’hora de crear els personatges a vegades potser cal que els actors eliminin de tics i
manies pròpies de l’actor que no necessariament ha de compartir el personatge. Forcadas
en cap moment va haver de “polir” els actors d’Amina perquè Amina i el seu fill petit feien
d’ells mateixos. En el cas de l’Ayoub, es van haver de treballar peculiaritats de la forma de
ser de l’Ayoub que no eren pròpies dels personatges femenins, per exemple.
Per començar a improvisar, Forcadas van començar tenint en compte les situacions
escollides per l’Amina després del treball fet a casa seva. Si en un primer moment l’Amina
va suggerir unes vint situacions diferents, a mida que s’anaven treballant es van anar
escollint les cinc situacions que finalment es representen a l’obra. La improvisació de les
escenes es fa des d’un punt de vista totalment convencional, però que es complementa amb
les tècniques d’assaig de Boal que explica en el seu llibre Juegos para actores i no
actores(2002). En un primer moment, Forcadas busca que l’Amina i els seus fills juguin per
tal d’anar fixant el text. En el moment en què ja tenen el text mínimament fixat comencen a
assajar les escenes seguint les tècniques boalianes. En Jordi Forcadas en algun moment
dels assajos prenia apunts a mà sobre el text que anava sorgint en cada situació a partir de
les improvisacions. Els diàlegs, basats en la realitat, sorgien de forma totalment natural, però
en Forcadas els matisava per tal que poguessin provocar en el públic una reacció
espontània per solucionar el conflicte de l’escena en qüestió.
Forcadas a l’hora de crear les escenes sempre tenia en compte el concepte de finestra i la
crisis xinesa pròpia del Teatre Fòrum. Per a Forcadas, el concepte de finestra és un punt on
el personatge fa una cosa però n’hauria pogut fer una altra per així, a través del fòrum,
observar què hauria pogut fer de diferent el personatge. Un exemple de finestra seria quan
l’Amina signa un contracte tot i no entendre el què ha signat: és clar que no ho hauria
d’haver fet. Podem parlar, doncs, d’una gran finestra. Un altre exemple és que en un
moment de l’obra, ella diu que no sap llegir i tot i així la veiem signar un contracte que no
entén; en aquest moment es ressalta que ella pren una decisió. A l’hora de repetir l’escena
en el Teatre Fòrum aquesta finestra es veurà molt visible perquè entri un espect-actor a
canviar la situació. En aquest moment podem considerar que l’espect-actor s’està convertint
en dramaturg pel fet que canvia la trama. El jòquer, a l’hora de crear aquestes finestres, ha
d’evitar conduir al públic i manipular-lo cap a una finestra que potser no ha estat vista o que
finalment és una sortida invàlida perquè s’ofereix una solució màgica.
A l’hora de buscar una crisi xinesa, Amina busca feina segueix la següent estructura de
quadres: Com que Amina busca feina, primer de tot visita l’INEM, després és derivada a un
treballador social i, a continuació, troba feina a través d’una ETT. El següent pas és posar-se
en contacte amb una empresa de serveis que, finalment, li oferirà una feina com a dona de
neteja en una gran superfície on es produirà la crisi xinesa. L’estructura clàssica en el Teatre
Fòrum és que una situació que porta a l’altre en una relació de causa-efecte. En canvi, en
aquest cas les situacions són més aïllades dins d’una coordenades espai-temps, és a dir, les
situacions es succeeixen d’una manera no conductista. A Amina es van seleccionar uns
moments vitals de la vida de l’oprimit en què l’opressor fos visible. A més, es pretenia deixar
clara la relació opressor-oprimit establint, d’una banda, els mecanismes d’opressió i de
l’altra, l’actitud o les motivacions de l’oprimit. Per tant, s’oferien ambdues visions de les
mateixes situacions. Cal destacar que la motivació de l’oprimit és una de les parts més
difícils de plasmar. En un moment, l’Amina va triar com a motivació personal aquest
pensament: demà he de tenir menjar pels nens. A més, el fet de trobar una feina es va anar
transformant en una manera de mantenir la seva dignitat.
Durant el procés de creació també s’ha de tenir en compte tot el que es correspon la creació
de l’espai, el vestuari, la música, la il·luminació i l’atrezzo. Aquests factors extraactorals
també s’han d’anar concretant a mida que s’avança en el procés de creació actoral i en el
cas d’Amina busca feina el vestuari escollit es va començar a utilitzar a les últimes setmanes
abans de l’estrena per aconseguir una millor concreció de personatges, sobretot per als
papers de l’Ayoub, gràcies, per exemple, a la utilització de les perruques.
NOTAS:
1) Joan Abellan. “La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars: anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d’El joc a Daaalí)” Barcelona: Departament de Filologia Catalana. Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona. 2007. Tesi doctoral.
2) Roberto Mazzini és director del grup de Teatre de l’Oprimit Giolli d’Itàlia.
3) En algunes ocasions es farà referència a l’obra Amina busca feina només com a Amina. No confondre amb Amina sense cursiva, que fa referència a l’actriu.
4) Portal, 2009, p. 59-63.
5) 126 Abellan, 2007, p. 79.
6) En aquest moment ens referim al jòquer com a conductor de la creació artística i no com a conductor d’un fòrum.
No hay comentarios:
Publicar un comentario