ENTREVISTA AMINA I FILLS

ENTREVISTA A AMINA I FILLS


Quina és la vostra sensació després d’haver representat l’obra?

En aquest moment estem i seguim contents amb la reacció de la gent. Ens dóna la sensació

que hem aconseguit arribar a la gent però encara creiem que ens falta arribar a molta d’altra.

Estem especialment alegres per la nostra mare, l’Amina, i el seu paper a l’obra. Ella està

molt agraïda per l’acolliment de l’obra i de l’oportunitat que ha tingut.

Amina, en quin moment et vas adonar que tenies la necessitat de fer l’obra de teatre?

Al principi no sabia res, treballava netejant escales i em passava el dia així, fins que un dia li

vaig comentar a l’Ayoub que podríem fer alguna representació. El meu fill estudiava al

Pa’tothom i vaig pensar que seria una bona ocasió per a què ho comentés a la Montse. Cal

dir que l’Ayoub sempre m’havia demanat que li donés idees per a fer representacions. Jo li

explicava històries, moltes d’elles certes i autobiogràfiques. Potser va ser això el què em va

motivar a voler iniciar aquest projecte teatral. Així doncs, l’Ayoub li va comentar a la Montse

Forcades i ella va acceptar encantada.

D’on ve aquesta afició pel teatre?

De fet, aquesta afició pel teatre ve des de sempre. A casa érem tota la família qui

representava, ens inventàvem qualsevol cosa per a gravar. Així doncs, abans de fer l’obra i

de fer teatre ja portàvem aquesta vena teatral.

Quan i a on vau començar a treballar amb l’obra de teatre?

D’això no n’estic del tot segur però probablement vam començar a treballar amb l’obra el

gener o febrer de 2007. Pel que fa al lloc, va ser a casa. Tal i com et deia, primer ho vèiem

com un joc i jugàvem a casa i, després, es va plantejar i ja ho vam assajar.

Esteu animats a fer alguna altra obra?

Sí, de fet volem fer una altra obra. La meva mare està molt animada per a dur a terme un

altre projecte. Tot i que aquest cop voldríem que s’”explotés” més, vaja, que se’n fes una

gira més àmplia.

Com ho vau fer per la organització de les escenes?

Efectivament vam haver d’eliminar altres escenes i reduir-les al màxim possible.

Vam deixar els escenes més impactants. Al final, es van incloure totes les escenes que vam

voler. Per tant, en aquest cas, ens vam emmotllar tots. Simplement, es van eliminar coses

repetitives.

Quines són les situacions d’opressió que destacaries, Amina?

El moment que l’empresa de neteja em va enviar a Gran Via 2 pel contracte, va ser quan em

vaig sentir més “manipulada”. També destacaria el moment de la Pepi que no em pagava. Al

final, jo ja tenia la dinàmica de “no em pagueu, doncs no netejo bé”.

Els noms dels protagonistes són verídics o no ho són?

Els personatges de la Pepi, Marta són verídics, tot i que la Doña Inés és un personatge que

vam crear posteriorment. Cal dir que els únics que no tenen un nom establert són el de

l’INEM i el chico.

Explica’ns una mica sobre les teves experiències dins del món laboral.

En algunes feines de neteja no he arribat a portar guants. Em prometien un material que,

després, o bé no podia utilitzar o bé havia d’utilitzar d’algun altre. Un cop vaig demanar unes

botes i em van dir que les agafés d’una altra noia. Mai m’he negat a fer una feina, jo només

volia treballar. Porto tota la meva vida treballant, ja de ben petita.

Una de les experiències o fets que m’agradaria destacar és quan treballava per una

empresa de manteniment que formava part del Carrefour. En aquell temps, també hi

treballava la meva germana. En un moment donat, vam tenir un problema i ho vam comentar

als sindicats. Els sindicats es van posar d’acord amb l’empresa i així ens van fer fora, tant a

mi com a la meva germana. Després vam tenir problemes pel tema diners que no ens volien

pagar, vaja va ser tota una odissea.

Has tingut més problemes amb els homes o amb les dones?

Doncs per igual, tant amb homes com amb dones. Tot i que, realment a l’obra de teatre tinc

més problemes amb dones. Alguns protagonistes com ara el de l’INEM, cal dir que

originàriament, era una dona i majoria de personatges també ho són.

Un cop ja vau organitzar tota l’obra, us va agradar?

Ens va agradar molt. De fet, sempre hem tingut les coses clares, sabíem tot allò que volíem

fer o no fer. El temps i l’espai el teníem ben delimitat.

Barcelona, 24 de gener de 2009